La nostra Europa

El nostre continent ha estat protagonista de fets històrics, com ara l'arribada al Nou Món, la revolució industrial, l'esclat de la burgesia al segle XVIII. Entre els contemporanis, en destaca un, la importància del qual sovint no es reconeix prou. Es tracta del naixement de la Unió Europea, cim de l'articulació pacífica i democràtica de països que durant segles s'havien dessagnat amb guerres. Els polítics que hi van posar la primera pedra fa més de 50 anys, Schuman, Adenauer i De Gasperi, tenien la vista explícitament posada en l'economia, però també, i encara d'una manera més essencial, a desterrar els enfrontaments militars mitjançant una administració conjunta. Tanmateix, sumits com estem en una aguda crisi econòmica, per alguns la marca Europa es devalua, fins al punt d'oblidar d'on han sorgit la pau i el benestar de què hem gaudit i encara gaudim.

No s'hauria de jugar a rompre un puzle, les peces del qual es van encaixar després d'haver estat causa i part d'ancestrals conflictes bèl·lics. La inexperiència d'uns i la manca de memòria d'uns altres voldria conduir-nos a una perillosa regressió. La unió que ha costat tants esforços potser necessita reparació, però mai ser abocada a la destrucció.

Assenyala el sociòleg francès Alain Touraine que Europa va edificar al segle XIX la democràcia política; al segle XX, la democràcia social, i li queda per inventar, al segle XXI, la democràcia cultural. Així ha de ser atesa l'amalgama de poblacions, orígens, creences i llengües. Touraine regracia la trajectòria duta a terme, i d'altra banda reclama un pas endavant en resposta als nous canvis demogràfics. Ho escrivia a finals dels anys 90, i ara és la democràcia econòmica la que també truca a la porta. Hem progressat pel que fa al reconeixement d'altri, però queda camí per recórrer respecte de la distribució de la riquesa. El sistema financer governa perillosament, i a Europa li pertoca desfer-se d'aquesta mena de capitalisme tal com es va desfer de les guerres. Unida i exemplar.