Un paraigua ple

Genial. Una sucursal bancària va il·luminar la idea de regalar paraigües durant la passada exhibició floral gironina. Però no un paraigua qualsevol, sinó un exuberant exemplar amb una gran flor groga que es desplega. N'han fet deu mil! I els han repartit a tothom que s'ha acostat a una de les seves oficines i s'ha deixat seduir pels sortilegis del banc en qüestió. En el moment de concebre la idea, podrien haver recordat aquell vell adagi que diu: “Un banc és un amic que et deixa un paraigua quan fa bon temps i que te'l treu quan plou.” La saviesa popular va encunyar aquesta dita que fatalment s'ha anat complint i complint, una i mil vegades. Però ara el paraigua reclam ha servit per aixoplugar-se en aquests dies de clima canviant. Tots del mateix color i mida que s'obrien a la primera gota i eren un bon distintiu del generós banc que els regalava. Abans, es necessitaven homes anunci que portaven una pancarta al davant i una altra al darrere per anunciar productes o serveis. Ara, molta gent s'ha convertit en homes paraigua que ben cofois exhibien els colors de la troballa gratuïtat. Si a l'estàtua de Colom li han posat els colors del Barça, aquí han vestit els gironins amb el color proposat per un banc! I doncs?

Els bancs –i les caixes– ens presenten la seva cara amable. És la secció de propaganda. Al darrere hi ha l'altra, la que fa números, inventa justificacions i juga a favor de casa. Afalaga amb regals i estímuls, però quan et descuides et carrega interessos, comissions i “manteniments de compte”. Hem sentit dels llavis d'un directiu d'una caixa que els clients, en general, són molt distrets i no perden temps comprovant les xacres que els claven al compte. Per una persona que protesta, n'hi ha cent que no s'adonen de res! És una bona mitjana. Aprofitable.

El darrer capítol de la prova de generositat dels estaments d'estalvi és l'anunciat desnonament dels avis del casal de La Caixa del carrer Cristòfol Grober, ara que s'hi havien acostumat i l'afluència era completa. Es volen desentendre dels iaios, o en tot cas col·locar-los a l'Ajuntament a l'irrisori preu de dotze mil euros de lloguer al mes. Una magnífica obra social! I no deixen de publicar “Tu ets l'estrella”!

Haurà de passar molt temps –tota una generació– per tornar a confiar en la majoria d'aquestes entitats que les han fetes molt grosses i de tots colors. Han ferit la sensibilitat de la gent, s'han lucrat amb plans de pensions a favor dels directius i altres operacions maldestres que han enfonsat el crèdit.

Però, ara, si et regalen un paraigua, malgrat sigui aquell o –com el que publiquem– aquest altre de coloraines, evocador del Palau de la Música que ens porta a la memòria un delirant capítol facinerós, agafa'l. És tot el que en podràs treure.