Dalí, París, Madrid...

L'exposició de Dalí al parisenc centre Pompidou ha estat un èxit tan clamorós que només ha estat superada per una altra retrospectiva del mateix geni empordanès oferta al mateix lloc fa més de trenta anys. Uns 800.000 visitants, una mitjana de 8.000 entrades cada dia. I diem “entrades” perquè Ramon Boixadós ha declarat que aquest prop del milió de visitants han estat dels que paguen, no dels que visiten exposicions de Dalí de gorra. Qui sigui frare... I és que el pontífex màxim de la fundació dedicada a qui va ser alumne de l'institut Ramon Muntaner té el prestigi d'estar molt atent al volum d'interès artístic que desperta l'alumne de Juan Núñez al públic del món mundial, ara des de la talaia parisenca. El senyor Boixadós frisa per l'interès cultural que el condeixeble de Ramon Reig pugui projectar sobre les masses sensibles al mètode paranoicocrític, perquè, en unes altres declaracions a la premsa, animós i satisfet pel profitós atractiu que l'artista surrealista havia desvetllat entre el veïnat de la santa Rússia, afirmà: “El dia que s'acabin els russos no ens preocupa gens, perquè vindran els xinesos.”  Quan era novetat o quan estava de moda, qui havia de dir que el surrealisme, un dels ismes considerats de més alambinament, havia de gaudir d'una popularitat només comprable a la del còmic industrial. I que ningú no en faci una interpretació malèfica: pensin que Corín Tellado feia llegir en castellà i venia més que no pas Cervantes. Tornem a Dalí. Cedides per la Fundació Gala-Salvador Dalí, pel museu de St. Petersburg de Florida, pel Reina Sofía, pel MoMA de Nova York i per la Tate Modern de Londres, les més de 200 obres exposades al Pompidou han estat traslladades al Reina Sofía per oferir-les al públic de Madrid. Tot Dalí. El de la infància i adolescència, el de la Residencia de Estudiantes de Madrid, el de Lorca i Buñuel, el del mètode esmentat, el de L'àngelus del francès Millet i els diversos Dalí que es van succeint fins al decés a la Torre Galatea el 1987. El públic de Madrid, locals i turistes, poden admirar la que el francès Jean-Hubert Martin, comissari general, qualifica d'exposició totalment diferent del que s'havia vist fins ara de Dalí. A Madrid sí, però no a Barcelona, avui al top
five de les ciutats del món que són referents turisticoculturals (les altres són Nova York, París, Londres i Roma). Per si fa falta recordar-ho, per si algun mesell, encantat o badoc encara no se n'ha adonat, Madrid té –i malda per retenir– el poder polític real i l'aixeta per on ragen els diners seus i els dels altres.