Et pot passar a tu

En moments crítics, en situacions límit, surt el millor de l'ésser humà. Ja sé que algú deu pensar: “I el pitjor, també.” Però crec que amb els temps que corren val la pena destacar la part positiva. Cada dia tenim exemples de solidaritat, d'heroïcitat quotidiana. Un home sense feina surt al diari, els seus antics companys d'escola ho veuen i reaccionen creant una xarxa per ajudar-lo a ell i, de retruc, a tots els antics alumnes que com ell ho necessitin. Un menjador social creat per un matrimoni de Barcelona que, en veure la situació en què es troben alguns veïns, decideixen obrir un local on puguin anar a dinar gratuïtament. A Londres, una dona que anava a comprar va entretenir els dos assassins del soldat en un carrer de la ciutat fins que va venir la policia a detenir-los. El xerpa que durant tres dies i a 35 sota zero es va quedar al costat de Juanjo Garra fins al final. El veí dels segrestadors de Cleveland que va trucar a la policia i que va permetre l'alliberament de les tres noies retingudes des de feia deu anys. Les crisis, en la forma que es presentin, ens fan més solidaris, i crec que això obeeix al sentiment més primari de supervivència. Fa uns anys en un episodi que potser recorden uns pescador de gambes ho resumien perfectament. La seva barca, amb deu mariners a bord i amb l'espai just per a ells i les eines per aquest menester, feinejava en aigües malteses. De cop, a l'horitzó albiren una barcassa farcida amb seixanta persones a punt d'enfonsar-se. Quina creuen que va ser la reacció dels pescadors? No van trigar ni un segon a deixar la feina per anar a socórrer la barca que el mar engolia. La gent de mar ho té molt clar. Els de la muntanya i els del pla, també. L'endemà, en aquella barca que s'enfonsa, hi pots ser tu, i tots voldríem que ens rescatessin, encara que sapiguem que a qui ho fa pugui comportar-li problemes. Però més dur deu ser que la teva consciència hagi de carregar tota la vida amb el remordiment de “i si ho hagués fet”. La solidaritat és aquest moviment que parteix d'un sentiment d'amor a l'altre i ens fa actuar perquè ens veiem reflectits en la cara del pròxim. Ja ho deia el savi Ramon Llull: “L'altre és un element essencial per a la construcció d'un mateix.”