Assessors

Darrerament han aparegut notícies relacionades amb suposades picabaralles entre partits a la Diputació de Girona per una qüestió de nomenament d'assessors i del nombre i adscripció política que “correspon” a cada formació. Francament, si tot plegat no fos tan patètic, faria riure. De quins assessors estem parlant? Qui són, què cobren i què cony fan a la Diputació? És veritat que en realitat són una mena d'alliberats dels partits polítics que, malgrat ser-ho, cobren de fons públics? Puc entendre que determinats càrrecs de rellevància i de complexitat política com poden ser un ministre, un conseller o, fins i tot, un alcalde necessitin persones en qui poder confiar, a qui demanar consell en qüestions importants, però quina se suposa que és la funció de l'assessor d'un diputat provincial que va a la corporació unes hores a la setmana? Crec que comença a ser hora de passar comptes i d'aplicar la necessària transparència que tothom diu voler ja que estem parlant de diners que són dels contribuents, és a dir, de tots i, per tant, el ciutadà té tot el dret a saber per a què s'usen els seus diners. A redós d'això, el govern de la Generalitat ha anunciat que està preparant una llei segons la qual s'eliminaran 1.034 càrrecs públics pagats que hi ha als consells comarcals, la limitació dels sous dels alcaldes i dels regidors i també de les dietes que alguns perceben. Segons aquest projecte, les diputacions passarien a ser administració de la Generalitat almenys mentre no entrin en funcionament les vegueries, que, inevitablement, incrementarien el seu nombre i de retruc el de funcionaris. En la proposta, l'únic consell comarcal que es fa desaparèixer és el del Baix Llobregat, curiosament l'únic en mans dels socialistes. No es parla de reduir el nombre d'assessors, perquè suposo que si tot això tira endavant hi haurà una substitució de càrrecs electes pel d'assessors i així tots contents. Potser al darrere de l'anunci de la nova llei que ha fet la consellera Joana Ortega hi ha bona fe i ganes d'estalviar diners, que bona falta fa, però ja veuran que tot queda en un no res, anant bé la llei entrarà al Parlament però allí es quedarà fins que es convoquin noves eleccions i torna a començar. Com la tan rebregada nova llei electoral que, com el riu Guadiana, entra i surt de la vida política catalana cada vegada que hi ha eleccions. Però tot segueix igual, sense els canvis que tothom pregona però que en el fons ningú no vol, fins que tot plegat foti un pet com un aglà. I després a córrer.