Opinió

Viure sense tu

Espines

El taló està emmarcat sota un retrat on Pasolini es mossega les ungles, amb la mà feta un puny

El meu desig de riquesa. “Ah, una mica d'ordre, una mica de dolcesa en la meva feina, en la meva vida. Hi posaré al voltant cadires i butaques, amb una tauleta antiga, i uns quants quadres antics, de cruels manieristes, amb els marcs daurats, damunt dels abstractes suports de l'envidrat.” Aquests versos de Pier Paolo Pasolini els he fotografiat amb el mòbil. Conviuen al rodet amb una altra foto que vaig fer el febrer a Roma al taló amb què va pagar el seu últim sopar, abans que l'assassinessin aquella mateixa nit a la platja d'Òstia. És al restaurant Pommidoro al barri de San Lorenzo. El taló de la Cassa di Risparmio di Roma, d'11.000 lires, és l'última cosa que devia escriure. El taló està emmarcat sota un retrat on Pasolini es mossega les ungles, amb la mà feta un puny. Un text manuscrit de l'amo del Pommidoro, Bravi Aldo, explica que n'era client habitual, i que aquell dia, 1 de novembre del 1975, sopava amb Ninetto Pavoli, un dels seus grans amors i decepcions, i que va sortir d'allí fins a trobar-se amb el que seria el seu assassí, el Pelosi.

Ninetto també ho explica en una entrevista a l'exposició Pasolini Roma del CCCB, que es pot veure fins al 15 de setembre. I ell mateix dubta que el Pelosi fos l'únic implicat en aquest terrible assassinat. El geni incòmode de Pasolini el va dur davant els tribunals més de trenta vegades, i sempre en va sortir absolt. L'única condemna, una mort precipitada per algú que semblava que només podia parlar proclamant veritats incòmodes i contra el vent, contra tothom. A aquesta magnífica exposició, que ens fa passejar per la Roma de Pasolini, escenaris del Climent de Fonalleras, o de La passió italiana de Carod-Rovira, a més de poder repassar cine, vida, obra i miracles, també es recull la picada d'ullet d'aquest friülà cap al català, amb la seva traducció a l'italià de poemes com ara Balada de Roís de Corella, o Espines de Verdaguer, i el reconeixement als escriptors catalans que durant el franquisme treballaven des de les catacumbes. Immens Pasolini, inabastable visionari i provocador, mort en possessió de la diferència, en la possessió de la veritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.