L'hora de la solidaritat
Estic orgullós d'escriure en un diari com El Punt Avui que és sensible al moment de la nostra societat i s'apunta sense embuts a la campanya La fam no fa vacances promoguda pel Banc dels Aliments. Per qui no ho sàpiga, es tracta d'un recapte extraordinari d'articles alimentaris durant la temporada d'estiu per fer front a les moltes necessitats que vivim al nostre entorn. I aquest diari ha obert les seves delegacions territorials com a centres de recollida. Una acció encomiable, a la vegada que una obligació cívica.
La situació és més que complicada. De mostra, un exemple: l'Ajuntament de Barcelona ha fet públic un informe esfereïdor que revela que tres mil escolars barcelonins estan en situació de malnutrició, perquè només mengen l'àpat que fan a l'escola. El director d'un col·legi diu que s'ha trobat casos de nens que es desmaien a classe degut a la manca d'alimentació. Encara, a Catalunya, els infants que s'enquadren per sota del límit de la pobresa sobrepassen el vint-i-cinc per cent. Perdoneu, però és terrorífic.
Una situació excepcional requereix mesures excepcionals. I cal dir que Càritas i el Banc dels Aliments estan fent una feina excepcional, que s'ha de reconèixer en tot el seu valor i a què s'ha de donar suport fins on sigui possible. Potser fins i tot més enllà d'on sigui possible.
És bona la coordinació en la lluita i admirable la imaginació de la gent de Nou Barris, a Barcelona, que amb el lideratge de mossèn Joan Cuadreny –un home lligat als primers consells editorials d'El Punt, sigui dit– han creat DISA (Distribució Solidària d'Aliments), que optimitza els recursos de les vuit parròquies de la zona i crea un servei equitatiu i digne d'ajut a la gent del barri. Mentre alguna església jeràrquica, com ara el querubí bisbe de Solsona, viu entre els flonjos coixins del no-res, l'Església evangèlica s'arromanga en la lluita solidària.
Segur que és l'hora de la solidaritat i a tots ens cal no abaixar la guàrdia. És veritat que s'observa un augment generalitzat en el compromís solidari, però hem de tenir present que aquesta és una disposició que ha de ser col·lectiva, perquè una Catalunya de futur s'ha de sostenir en uns pilars irrenunciables i, segur, la solidaritat és un d'ells.
