Impost de successions

Una de les obsessions de la gent d'esquerres del país és l'impost de successions; és a dir, intentar erosionar encara més la propietat privada. No entenc aquesta mania dels partits virtualment d'esquerres, tot i que confesso que no m'importaria gens que se suprimís directament la propietat privada, no les mitges tintes.

Des del poder no s'afanyen prou a perseguir la gent que té grans capitals en paradisos fiscals, polítics i aristòcrates que s'han afartat de robar. L'alternativa són els impostos, apujar-los i repartir la ruïna entre la gent honrada i els estalviadors. Per què no es preocupen de localitzar tots els diners que han desaparegut? Per què no apliquen una normativa ferma contra els corruptes, per dissuadir nous espavilats?

El problema i la solució és dividir els dèficits entre els que no podem fer altra cosa que resistir sense obrir boca. Fins i tot algú tan assenyat i que genera bones expectatives com Oriol Junqueras no para d'insistir a Mas sobre la reinstauració de l'impost de successions. Per què no el recuperen per a les grans fortunes i no per a algú que hereta un piset que els seus pares van estar pagant durant trenta anys? No ho fan així perquè les grans fortunes ja han emigrat i els representants de l'Estat, siguin de la formació que siguin, només estan obsedits per erosionar el patrimoni de les famílies, l'individu que paga i calla, a qui no és un enemic virtual perquè no vol embolics.

Enmig de l'atzucac perpetu on viu el conseller Mas-Colell, espero que no acati les ordres i entre sumes i restes descarti el càstig que representa aquest impost. Ja vindran temps pitjors. Temps al temps.