‘La Jonquère, vous savez? Ça suce...'

Del nostre record, i fa anys que hi anem, mai a l'Auchan de Perpinyà (des de fa poc i oficialment Porte d'Espagne) hi havia hagut tantes ofertes i reclams com n'hi ha ara mateix. Alhora, feia temps que no hi veia tan poca gent com hi vaig veure aquesta setmana. I també alhora he de dir que, a l'adreça de correu electrònic que els vaig facilitar, últimament cada tres o quatre dies com a màxim m'envien propaganda de seccions on hi ha descomptes especials. Al restaurant Flunch que hi ha dins el mateix súper, tot i ser dos quarts d'una, l'hora crucial per al dinar dels francesos, aquest dia no hi havia cua enlloc, com sí que n'hi havia fa només unes setmanes, i n'hi solia haver sempre. Amb peus de plom i mirant de posar-hi cara de babau (perquè així sembla que els francesos estan més per tu), vaig demanar a un treballador que posava ordre en una lleixa de detergents per què hi havia tantes ofertes i tan variades. Va fer mitja rialla (o cosa semblant) i va dir: “La Jonquère, vous savez? Ça suce...”

És evident que, dels milers de persones que cada cap de setmana van a la Jonquera, sobretot des que s'hi ha obert aquest nou i gran centre comercial, moltes són de l'altra banda de l'Albera. I si van molt a la Jonquera, segurament van menys a Perpinyà –quant a compres a supermercats i semblants. De fet, en aquest mateix diari fa pocs dies s'hi llegia que els botiguers de la Catalunya del Nord d'alguna manera es queixaven de la competència del sud, i estaven pensant fer-hi front. Com a usuaris, com més competència hi hagi, millor per a mi i per a vostè; almenys en aquest camp, ara com ara, la conya marinera de la globalització ens afavoreix. Hagut, hagut.

La Jonquera xucla –deia l'empleat, i bé deu ser veritat, perquè al gran complex recentment inaugurat, diu que hi ha dies i hores que no s'hi cap. Vejam doncs, si la tendència s'ha invertit, tenint en compte, també i per exemple, la quantitat de francesos que hi ha a Figueres els dijous, a comprar al mercat i a dinar després. Abans anàvem allà a veure cinéma cochon i a importar foie-gras i Marc de Bourgogne. Ara ells poden venir a veure aquí, i en directe, la misèria i mala llet dels qui ens manen de veritat i ens maneguen, tot plegat infinitament pitjor que les suposades porquícies de Les Deux Salles i el Cinéma Le Castillet.