La brossa s'oposa al progrés
Els abocadors són un problema de primera magnitud l'abast del qual mai no arribem a copsar completament, entossudits com estem a mantenir ben allunyades de nosaltres totes les qüestions que ens desagraden. I ho són, primer i de forma més immediata, perquè trobar un emplaçament idoni és considerablement difícil quan s'han de conjugar les necessitats dels municipis als quals cal donar servei (habitualment urgents), la seguretat sanitària, l'impacte mediambiental i el terror psicològic dels habitants de la zona, que no volen sentir a parlar de cap infraestructura que faci pudor i que no serveixi per presumir.
Però són, sobretot, un problema perquè tots els debats que susciten els debats anteriors són només el cim de l'iceberg, la boira espessa que oculta les muntanyes formades pels incomptables milions de tones de brossa que produïm cada dia. El debat que ens cal –per damunt de tota la resta i en aquest ordre– ha de ser per determinar quins residus podem estalviar-nos i com hem de gestionar els que finalment continuem produint. I aquesta no és una discussió de saló, ni de tendències de moda, ni tan sols d'una línia política, sinó una discussió urgent, de supervivència, que ha de ser plantejada a fons a tots els col·lectius que orbiten al voltant de l'activitat humana, perquè el problema no és només la gestió dels residus sinó sobretot els efectes que la fabricació dels materials i el seu posterior abandonament produeixen sobre el planeta. Adonem-nos de la importància i de la dificultat que té aquest debat en el cas que es plantegés exigir que els materials industrials fossin fabricats, en una mesura possible, a partir del reciclatge d'elements de la mateixa composició, o si l'obligatorietat del reciclatge fos una activitat productiva i una nova font d'ocupació.
El temps en què el cicle de consum era exclusivament domèstic i tot el procés es condensava en el femer destinat a l'adob i a la reutilització es va esgotar ja fa alguns segles. Des de llavors fins ara no hem deixat de multiplicar-nos en nombre i en brossa, aquesta d'una manera exponencial. Aturar aquesta tendència no és una qüestió banal. Força menys que la conquesta de l'espai, per exemple, encara que alguns potser esperen emigrar a altres planetes i deixar la brossa aquí, i d'altres aspiren a fer-ho a la inversa.
