Taksim

Avui toca parlar d'una altra època. D'un temps en què les aerolínies catalanes inauguraven destins i convidaven els periodistes a comprovar com de bé funcionava la nova ruta. L'aeroport del Prat perseguia adelerat convertir-se en un hub internacional. I l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, feia d'ambaixador espanyol a Turquia. Quines coincidències es busca la història. Sembla molt lluny, però d'això tot just en fa tres anys: aleshores s'obria una nova ruta de Barcelona cap a l'aeroport asiàtic d'Istanbul. Vam estrenar la ruta i vam conèixer la ciutat, conduïts per una guia que ens explicava detalls privilegiats que ara, amb les protestes contra el president Erdogan a la plaça Taksim, m'han tornat al cap. També m'ha tornat al cap l'interessant sopar amb l'ambaixador espanyol a Turquia, suposem que ben informat de la realitat del país.

Entre els expedicionaris periodístics a Istanbul el coneixement de Turquia era tirant a poca cosa. La guia ens va revelar el seu neguit davant la política del president Erdogan, entestat a donar més espai a l'islamisme, tolerat pels interessos occidentals de tenir-lo content, i avui pau i demà glòria. La guia tenia uns 40 anys i es declarava atea i feminista, d'una generació totalment occidentalitzada. Per això s'horroritzava davant d'estampes que llavors li resultaven noves i estranyes: nenes que a l'escola anaven amb el cap cobert i deien a les mares per què no es tapaven. “Tinc por que ens convertim en un altre Iran”, confessava. L'ambaixador espanyol ens havia parlat que hi havia dos països dins d'aquell país, la modernitat palpable a Istanbul i els crims de sang que encara hi havia en zones rurals, pobres i recòndites. L'hotel era a prop de la plaça Taksim, un bullici on un vespre els aficionats del Besiktas celebraven amb barrila descontrolada un títol de futbol. Tot de coses que ara, només tres anys després, sembla que s'aixequin, plenes de sentit, d'un sentit que no li vam saber llegir, a Taksim.