Hitler i la dieta

A vegades el terme nazi s'utilitza per desqualificar el contrari, i als catalans darrerament ens toca sovint el rebre per part d'alguns energumens peninsulars en relació amb el dret a decidir. El títol d'una carta de Jordi Arraut a El Temps, Ignorància o perversitat, ho diu tot. També n'han parlat en aquest diari, entre d'altres, Lluís Muntada, Rosa Toran, presidenta de l'Amical Mauthausen, i Manuel Castaño. Aquest darrer “argumentava”, amb tota la sorna, que com que a Hitler no li agradava el tabac, prohibir fumar deu ser propi dels nazis. A Hitler no li agradaven moltes persones, i entre elles les que fumaven. Malauradament, la seva ombra continua sent allargada. Aquest diari informava, l'abril del 2012, que el llibre Mein Kampf tornarà a les llibreries alemanyes i que no ha deixat de vendre's a d'altres països. Cal preguntar-se com pot haver tingut tanta influència una persona que, segons l'historiador Alan Bullock, es negava a deixar-se impressionar per la complexitat dels problemes i que, com diu Sebastian Haffner a Observacions sobre Hitler, “en la seva vida hi falta tot el que acostuma a donar pes, caliu i dignitat en la vida d'una persona... Deixant de banda la política i la seva dedicació, estem davant d'una vida sense contingut i, per això, segurament infeliç”.

Joan Francesc Mira, a l'Avui el setembre del 1989 descrivia Hitler com un home “sense vicis”. No només no fumava (i considerava, en aquest cas encertadament, el tabac tan perjudicial, que, com deia a El Punt Víctor Batallé fa uns dos anys, ell va ser qui, el 1939, va ordenar la primera recerca científica sobre la relació entre tabaquisme i càncer de pulmó, i els resultats van ser els que molts fumadors van “descobrir” més tard), sinó que no bevia alcohol i era vegetarià, i quan s'enfadava amb algú l'insultava dient-li kadaverfressern (menjador de cadàvers), i no per això tindria cap sentit considerar el vegetarianisme o no beure alcohol com a propi de nazis. Bullock confirma el seu vegetarianisme i la condició d'abstemi, encara que hi ha qui diu que no era tan estricte, i que l'aurèola de vegetarià l'havia difós Goebbels per donar la imatge d'un líder pur. El fet és que Hitler propugnava el vegetarianisme i, entre altres fonts, s'havia inspirat en el músic Richard Wagner, que, com explica Jean Matter al llibre Hitler et Wagner, creia que la “corrupció de la sang” es devia a menjar carn i a la mescla de races.

Segons informacions documentades, Hitler s'abstenia gairebé sempre de menjar carn o peix, llevat de rares ocasions en què menjava pollastre o salmó fumat. Per esmorzar prenia panets amb mantega i melmelada, una poma, i llet o cafè. Al seu dinar hi solia haver sopa de pèsols o de tomàquet amb parmesà, truita amb espàrrecs, bolets, espinacs, coliflor o mandonguilles de patata, i una amanida verda. De postres menjava pastes, creps o farinetes dolces. A mitja tarda prenia cafè o te amb rom, cosa que demostra que no era absolutament abstemi, amb pastissos i xocolata. El sopar era semblant al dinar. Es diu que un dels seus plats preferits era la truita de riu amb mantega, del qual va voler parlar fa uns pocs anys un programa d'una televisió belga sobre els gustos culinaris de famosos, en una mostra de banalització que va ser molt criticada. Pel que fa a l'alcohol, recordem que acabada la Segona Guerra Mundial, el llavors sergent Bernard de Nonancourt, que després seria president dels Champagnes Laurent Perrier, va rescatar al famós refugi hitlerià Niu de les Àguiles milers d'ampolles de vi i xampany francès.

En la seva joventut Hitler va arribar a passar fam, i després la va imposar als camps de concentració. A Les benignes, Jonathan Littell descriu racions com les d'Auschwitz per a un pres que realitzava treballs pesats: 350 grams de pa, mig litre de succedani de cafè, un litre de sopa de patata o nap, i 20 grams de carn a la sopa quatre cops per setmana. Joaquim Amat-Piniella, a K.L. Reich, referint-se a Mauthausen, esmenta que el menjar de tot el dia era pa i margarina. Al ghetto de Varsòvia la ració diària va arribar a ser d'unes 200 quilocalories (el 10% del que és necessari).

No tots els dictadors, o similars, han estat enemics de la carn. Perón, tenint en compte que l'Argentina n'és un gran productor, va convertir el seu consum en un signe de progrés. Tothom ha de poder menjar lliurement en un món més just que el que Hitler volia, i no haurien de ser possibles afirmacions recollides per Llibert Ferri de coneguts polítics d'esquerres, com l'anglès Ken Livingstone o l'alemany Oskar Lafontaine, que, extremant el llenguatge, però no faltats del tot de raó, afirmen que les receptes neoliberals han fet gairebé tants morts com la violència dels nazis.