Nous patriotes

La definició del mot patriota que fa la Gran Enciclopèdia Catalana potser caldrà revisar-la en la propera edició. Ara diu: “Persona que estima profundament la seva pàtria”, però, tal com van les coses, potser hauria de dir: “Persona que estima profundament els diners de la seva pàtria”, i així s'ajustaria més a la realitat del país i d'algun dels seus dirigents. Perquè ara m'adono que Fèlix Millet potser actuava per patriotisme autèntic en desviar a CDC una part dels diners que Ferrovial pagava al Palau de la Música en compensació per l'obra pública que se li adjudicava i que Oriol Pujol actuava en benefici del país quan pretenia influir en les concessions de les estacions d'ITV amb similituds amb el nebulós procés de venda de la seu d'Enciclopèdia Catalana del carrer Diputació de Barcelona. I, és clar, també deu ser patriotisme de gran volada tenir milions d'euros amagats en paradisos fiscals, ja sigui a Andorra, les illes Caiman o Singapur, tot esperant, cal suposar, que Catalunya tingui estat propi i així retornar els diners a la pàtria estimada. Beneficis personals? I ara! A quina ment li deu haver passat pel cap barrejar euros i sentiments! L'exalcalde Crespo de Lloret de Mar era indubtable que ensabonava els russos i compartia xerinoles moscovites per així enfortir els lligams amb l'exterior de la futura Catalunya independent mentre Xavier Martorell no espiava el personal per la tàpia sinó que ho feia per la pàtria! Sempre, és clar, en defensa de l'interès comú i mai amb intenció lucrativa. Fins i tot Messi deu haver evadit impostos perquè és patriota i no deu voler pagar a la hisenda espanyola! Alguns mitjans ja s'han afanyat a buscar culpables assenyalant que hi ha intents d'atacar els símbols del país. I jo em pregunto: quins són aquests símbols sagrats? Les persones amb cognom de turonet? La pesseta antiga d'en Figuerola o l'euro actual d'inventor desconegut? No ens enganyem, s'ha acabat allò de fer país fomentant la sardana, la cultura popular, les festes majors o el rock català. Pel que veig, el nou patriotisme és més subtil i s'insereix en un context diferent on ja no tenen cabuda aquells que no pengin l'estelada al balcó i on les conxorxes per incrementar els estalvis particulars que els bons patriotes solen guardar ben lluny semblen ser les que han de prevaler per aconseguir el coixí necessari per pagar ambaixades arreu del món i un exèrcit propi per repel·lir els atacs de l'enemic. Ara tot es fa pel país, fins i tot el mal govern!