Nervis

Artur Mas llegeix les enquestes. Aquest és el resum més evident de la compareixença del president per refundar la legislatura i convertir-la en una travessia que té data d'arribada, no pas segons les esperances d'alguns sinó segons marca la legislatura electoral vigent. Mas, després de comprovar que la consulta d'El Periódico produïa un terrabastall en el si de la política catalana, va optar per dilatar els terminis i per imposar-se una mena de compàs d'espera que, si més no, no accelera el tempo del procés sobiranista sinó que l'emmarca en una dinàmica més pausada, lluny de les possibilitats rupturistes i acostat a una mena de solució tèbia que li ha de permetre el marge que necessita per recuperar terreny en les qüestions que en podem dir socials. No pot renunciar a un dels objectius evidents i claus de la legislatura i tampoc no pot desentendre's del procés, però sí que pot mirar d'aportar-hi càpsules de descafeïnat, amb la qual cosa evita un enfrontament (a causa del referèndum il·legal o de l'encara més impensable declaració unilateral d'independència) que el duria a un atzucac que ara mateix no sembla que entri en els seus plans immediats.

És una enquesta, d'acord, i reflecteix un estat de coses actual, no necessàriament futur, però té un pes important, i després del sorpasso d'ERC s'imposava la claredat d'una declaració que refermés la pluralitat d'interessos i no solament la percepció que la idea central del govern era una consulta (o unes eleccions plebiscitàries) que generarien un extremisme (en el sentit de radicalitat de les fórmules originals, tant d'una banda com de l'altra) no gens d'acord amb la idiosincràsia convergent.

En tot cas, hi ha nervis que poden desembocar en pactes diferents de l'actual; nervis que ens parlen d'indefinició, nervis que s'allunyen d'aquella imatge messiànica que transmetia Mas. Per exemple: ¿com s'entén que la diguem-ne sol·licitud d'un referèndum ja estigui feta sense que n'hàgim sabut res? ¿S'ho van dir en secret Mas i Rajoy? ¿Ja queda clar que està demanat? ¿No hi hauria d'haver, si fos el cas, arribat el moment, una declaració solemnial i poderosa en lloc d'un xiuxiueig amagat?