El taxista

Els taxistes de ciutat són únics, en un sol dia en veuen de totes menes. M'agrada parlar-hi. I m'agrada dir-los que sóc capellà, cosa que dóna els resultats més impensats que pugui somiar un teòleg de càtedra. Però el cas d'aquell no se m'ha repetit.

Sentint-me dir que era capellà, em va rebotre a fuetada: “Y qué me dice usted de Anaxágoras?” L'home estava engegat amb la fe i la seguretat de qui recita el seu catecisme. Em va explicar que havia estat el mestre de tots els filòsofs grecs inclosos Sòcrates, Plató i Aristòtil. No es va moure d'aquí. Ens vam acomiadar polidament. Em va semblar per les traces que aquell home no tenia la contundència carreuada d'un deixeble de cèl·lula comunista, tenia la foguerada de novici que havia trobat tantes vegades en els meus companys anarquistes.

Ja apaivagat i arribat a casa, vaig voler refrescar què de l'Anaxàgores. Era el peixet del seu deixeble Pèricles i havia tingut tractes amb Plató i Aristòtil, que van deixar-lo; no crec que en tingués amb Sòcrates. El fet és que va engegar un rebombori a pena de mort i va fugir a les soledats d'una muntanya on podia veure les estrelles i assegurar-nos que el sol és una bola de foc que es reflecteix en la lluna freda.

Saltant el llibre per passeres vaig aturar-me en una que em va fer riure. L'aital Anaxàgores diu que l'home és intel·ligent perquè té mans i Aristòtil li contesta que més aviat té mans perquè és intel·ligent. Ni l'un ni l'altre deurien saber res del mico amb quatre mans.

Posat a dir-les, cal reconèixer que Anaxàgores és un benaurat precursor dels nostres físics. Parla d'una munió gairebé infinita de volves ballant-les a l'univers que es van endreçant no pas per l'atzar, com diuen ara, sinó per un “nous” que té la mateixa matèria i que endreça talment les coses que aquesta taula d'aquí al davant és un aplec de partícules on domina l'element fusta.

Anaxàgores tot i esverat és una lliçó de sentit comú. No pot arribar a creure que el món hagi començat per un misto que s'encén sol ni per un gat tancat en una capsa que les hi fa boges, talment ho veu mestre Schrödinger.