El detall

La gent no sabem com defensar les frases que ens agraden. Per raons que ara no vénen al cas, m'he trobat formant part d'una colla que volíem triar una citació d'algun savi per posar en un detall. Ja poden imaginar-s'ho: tants caps, tants barrets! I, com més n'anàvem parlant, més citacions anàvem afegint a la llista. Per descomptat, vam arribar a un punt que en teníem moltes més que no pas persones formàvem part de la colla. Completament desbordada, la responsable –és millor que l'anomenem així– va proposar que votéssim i que anéssim traient les frases que descartàvem. Però va semblar-li millor que les traguéssim d'una en una: primer, la menys votada, i així anar fent. El cas és que hi va haver tantes opinions que aquest sistema tan particular d'elecció va quedar aviat col·lapsat. Al final, vam resoldre-ho a la catalana: “Tria tu, que segur que ho faràs bé”, vam dir a la persona responsable i, per darrere, qui més qui menys va expressar el que en pensava. Explico això perquè em sembla que amb el president Mas ha passat un xic aquest mateix cas. L'11 de setembre, un milió llarg de catalans vam sortir al carrer demanant un estat propi. Aquell dia pocs ens pensàvem que agafaria el testimoni de la manera com l'ha agafat. (Estava a punt d'escriure que no ens pensàvem que agafaria el toro per les banyes, però no ho he escrit perquè la frase no és gaire catalana, perquè no m'imagino el president Mas agafant un toro i perquè, com tots sabem, és més aviat el toro el que ens té agafats). Acostumats com estàvem a moure'ns entre el peix al cove i el bany maria, el fet és que el president Mas va sorprendre'ns molt agradablement. Però, ai!, ara alguns diuen que està enfonsant el seu partit, mentre que d'altres l'acusen de navegar massa lentament cap a Ítaca. Per ser el primer president de la Generalitat reinstaurada que es mulla, déu n'hi do la gent que l'esquitxa! Preparem-nos, doncs, que a la Catalunya independent sembla que plourà molts dies.