Més crèdit
Tot i que es parla d'una millora relativa de la crisi a la zona euro, el cert és que el creixement és cada cop més dèbil en els països del nucli i la recessió es manté en els de la perifèria, inclosos Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia, Xipre i Eslovènia. Hi ha diverses circumstàncies que estan dificultant la recuperació, des de la desconfiança de famílies i empreses, que fa evolucionar negativament el consum i la inversió privats, fins als ajustos fiscals que, malgrat la seva recent flexibilització, redueixen el consum i la inversió públics.
Però també HI estan jugant un paper important les grans dificultats de les empreses petites i mitjanes dels països de la perifèria per accedir al crèdit. Moltes tenen problemes de liquiditat, però són solvents i amb un millor accés al crèdit podrien seguir funcionant i crear llocs de treball. Les autoritats europees ja s'han adonat que sense recuperar el flux de crèdit cap a les empreses la recessió no s'acabarà.
El Banc Central Europeu ha pres algunes iniciatives per augmentar el crèdit, tot i que de moment són bastant modestes. Des de fa uns mesos, els bancs de la zona poden utilitzar crèdits a petites i mitjanes empreses com a garantia dels crèdits que li demanen al BCE, i la liquiditat que els bancs obtenen d'aquest pot ser utilitzada per augmentar el crèdit cap a les empreses. Fins fa poc, com a garantia a la liquiditat procedent del BCE, els bancs feien servir, de manera gairebé exclusiva, títols de deute públic. Així s'afavoria el finançament dels estats. Era lògic, ja que en la primera meitat del passat 2012 eren precisament les dificultats de finançament del sector públic d'algunes economies com l'espanyola o la italiana les que estaven posant en perill la pervivència de l'euro.
Ara, però, s'accepten també crèdits a empreses com a garantia. Com que el BCE sap l'empresa que ha rebut el crèdit, pot avaluar el risc de l'operació. Per exemple, per donar un crèdit de 100€ a un banc pot exigir que aquest li doni de garantia els drets de crèdits a empreses per valor de 110€, en què els 10€ de diferència li serveixen per cobrir-se del risc. De moment, però, aquesta estratègia s'ha estès poc i no s'ha aconseguit revifar gaire el flux de crèdit.
Una opció més agosarada seria que el BCE acceptés com a garantia no només crèdits individuals, sinó també paquets de crèdits a empreses que haguessin estat inclosos en productes financers estructurats (Asset Backed Securities, ABS, en terminologia anglesa). Això permetria que els bancs poguessin obtenir més crèdit per donar-lo ells a les petites i mitjanes empreses. El problema, però, és que aquests productes financers estructurats són similars als que van provocar la crisi financera global del 2007-08, amb l'única diferència que en aquell cas els instruments estaven basats en crèdits hipotecaris a famílies amb poca capacitat per retornar-los. I el BCE no vol pas repetir el que va passar el 2007-08 amb la crisi financera global. No voldrà acceptar aquests instruments com a garantia si no pot cobrir-se perfectament contra qualsevol risc.
Una manera d'eliminar aquest risc seria que algú garantís el valor d'aquests paquets en cas que una part dels crèdits generessin dificultats. I una bona opció seria que ho fessin els governs. Es pot argumentar que els governs, amb els diners dels ciutadans, ja han ajudat el sistema financer i que ara hauran d'ajudar empreses. Però precisament són les petites i mitjanes empreses les que creen més llocs de treball i, per tant, és un ajut que pot contribuir molt per reduir l'elevadíssim atur del sud d'Europa.
Podem utilitzar una comparació: amb la crisi, l'economia espanyola va deixar de córrer. Ho va fer perquè tenia problemes als peus, les seves sabates s'havien desgastat molt i no eren útils per als nous temps. L'Estat ha solucionat el problema d'un dels peus, el sector financer. Sens dubte, els bancs i caixes, per la seva naturalesa sistèmica, la seva mida o les connexions polítiques, són més capaços de cridar l'atenció dels governs. L'altre peu, les petites i mitjanes empreses, tenen una capacitat molt menor de reclamar aquesta atenció. Algunes, pel seu compte, han fet un esforç per millorar la seva capacitat de córrer i estan exportant més. Però moltes altres segueixen amb els peus nafrats i sense que els bancs els donin crèdit per poder recuperar la carrera.
Ara s'està fent evident que, malgrat que l'Estat ha calçat adequadament un dels peus de l'economia, el sector financer, aquesta economia segueix sense recuperar el seu ritme habitual de cursa. No torna el creixement econòmic. I és així perquè l'altre peu li fa tan mal que la manté immobilitzada. Cal solucionar aquest problema, cal recuperar el flux de crèdit cap a les empreses. I ràpidament, perquè mentre l'economia no reprengui la cursa fins i tot el calçat nou del sector financer es pot deteriorar amb rapidesa (entengui's taxa de morositat en constant augment).
El BCE podria fer encara alguna cosa més. Podria fixar un tipus d'interès negatiu per als diners que els bancs de la zona li donen perquè els hi guardi en dipòsits. Així, els bancs es veurien obligats a cercar un millor destí per als seus diners, és a dir, s'haurien d'esforçar per trobar empreses suficientment bones per rebre un crèdit i poder-lo retornar (les solvents encara que amb problemes de liquiditat) i en fer-ho estarien solucionant el problema de manca de liquiditat. Perquè és aquesta, en realitat, la veritable funció dels bancs en l'economia.
