Un lloc en la història

Es veia venir! En la columna del diumenge dia 2 d'aquest mes de juny ho vaig pronosticar, que Mas faria un pet sonat (hi havia alguna possibilitat que n'estigués ben tip) o, el que s'esperava d'un lluitador, un crit gairebé de combat, de desafiament ben entès, no pas bel·ligerant, però tampoc de prendre el sol. Un crit a Catalunya i als catalans de bé, que estimem la nostra terra i la volem lliure, sobirana, independent, fent camí cap al futur donant el braç a una Europa ressorgida, activa, progressista i, per què no, amb una Espanya que ens comprengui i ens respecti i que podria ser el nostre millor amic i aliat. La llengua no és —no ho ha estat mai— una barrera infranquejable: és un símbol que s'ha de respectar, comprendre i, si és possible, assimilar. Tots els catalans parlem l'idioma de Cervantes i ens plau pel que té de foment de cultura i convivència. El català és també una llengua culta, rica, històrica i és la representació més fidedigna de la nostra identitat. Ens és tan imprescindible com la sang. S'ha de voler entendre, sense prejudicis ni posicions irreductibles. Una llengua és cultura i no un ganivet de dos talls com s'ha volgut vendre amb obscurs interessos.

Per a la major part d'Europa, és gairebé com si la història s'hagués parat i hagués recomençat amb idees noves pel que fa a la convivència, les relacions humanes i un nou concepte de la llibertat, menyspreant la corrupció que s'havia infiltrat epidèmicament i que feia que cap país pogués presumir d'innocència i allunyant-se'n. La nova Europa ha d'aconseguir que la dignitat, l'honradesa, la solidaritat i la comprensió siguin eines habituals de la convivència. No hi tornarà a haver una altra oportunitat com aquesta, en què tots els països han hagut de fer una reculada per agafar empenta i bregar de nou. Els pobles potser no seran tan rics, però seran més sans. Per als joves de les noves generacions, s'obre un nou i engrescador camí. La gent gran, la majoria no tindrem temps de gaudir-ne. A la pau del perenne descans no torbat per res ni ningú potser arribarà una alenada d'alegria de viure, confirmant que haurà valgut la pena el treball d'homes com Artur Mas, que han estat capaços de planificar i ajudar la transició de milions de persones cap a un món millor. Esperem confiats. Prudentment, deixa en el seu pla la consulta sobirana per al final. En el termini dels anys que resten, es preveu treballar, contemporitzar, estirar i afluixar, explicar i exemplificar, amb el que tot pot ser molt més fàcil. El seu pla —que és el nostre— acaba així: “Projecció exterior de Catalunya i reconeixement internacional de la identitat, la llengua i la cultura catalanes.” Per aconseguir-ho cal tenir-los ben posats. Els camins del recorregut són més de colzes i travetes que de roses. No serà fàcil europeïtzar-se, ni guanyar-se un lloc en la història!