Un castell a la riba

Aquell matí, en Jean-Luc i la seva esposa Tània s'havien llevat d'hora i es dedicaven a arrencar les males herbes del jardí del seu castell. Perquè en Jean-Luc és copropietari d'un castell francès que s'eleva amb les seves torres per damunt les aigües del riu Dordonya, a una altura de més de cinquanta metres, a la localitat de La Cava, al departament de l'Òlt. Un paratge exuberant. Coses de la vida, en Jean-Luc és la setena generació de propietaris de Bèlcastèl, des de l'edat mitjana. Però no ens fem il·lusions: avui, posseir un castell a títol particular és una creu. L'Estat francès no hi ajuda i els propietaris han de córrer amb tota la despesa, considerant que el manteniment és costosíssim. No hi ha més remei que posar-s'hi personalment, arremangar-se i anar per feina.

Doncs, estaven els dos engrescats en el treball, quan van observar un helicòpter que no parava de fer voltes per damunt del castell. Al cap d'un moment, l'aparell va davallar i es va posar suaument sobre un prat. La sorpresa, però, seria encara més gran: de l'helicòpter en va sortir un personatge encorbat amb aires de secretari de pel·lícula. Es va apropar on eren els esposos, suats i mal endreçats, i, sense pensar-s'ho gaire, els va dir: “Em presentaré: sóc l'ajudant dels senyors Bratt Pitt i la senyora Angelina Jolie. Ells són a l'helicòpter juntament amb alguns dels seus fills. Fa temps que busquen una residència adequada a França. Hem sobrevolat el castell i la veritat és que han trobat que era una ubicació ideal. Es pregunten si els propietaris tindrien interès a tractar la seva venda. Si vostès ho autoritzen, baixaran de l'aparell per visitar-lo.”

El matrimoni estava francament atabalat per la proposició, però en Jean-Luc no va perdre el seny. Sense pensar-s'hi gaire, va respondre al personatge: “Miri, aquest castell pertany a la meva família des de fa set generacions. Nosaltres hi som ara, però després hi seran els descendents. Gràcies per la seva oferta, però no està en venda.”

El secretari va donar mostres de no estar acostumat a les negatives, perquè per als famosos del cinema, el diner ho pot tot. En Jean-Luc li va dir cortesament que comuniqués als seus senyors que si un altre dia volien visitar-lo, no tindrien inconvenient, avisant prèviament. L'helicòpter es va elevar, es va perdre en l'horitzó i no n'han sabut res més.

L'esposa d'en Jean-Luc –la senyora Tània– és de Banyoles i pertany a una família molt coneguda del Pla de l'Estany. El seu pare, Anton Prat, era un personatge singular; la seva mare encara hi resideix, i ells fa passeres constants entre el castell, Banyoles, Perpinyà, la Vall d'Aran i la gironina Viert, llocs on tenen escampada la família. Són catalans i francesos ensems, i la seva senzillesa és proverbial.