Errors humans
Totes les crisis econòmiques són el resultat d'errors humans. I la majoria, són el resultat de l'egoisme, del sectarisme, de la mala fe. Els pitjors errors humans són les guerres, causa sempre de misèria econòmica, al marge de la mortalitat. Sortosament, les dues darreres generacions d'europeus occidentals no n'han vista cap, un fet històricament excepcional, però això no els estalvia –ens estalvia– de caure i recaure en períodes de crisi, dels quals tots som una mica culpables.
L'economia no és cap ciència exacta, ni de bon tros. Si fóssim robots ho podria ser, però com que tenim la capacitat d'escollir cap on volem anar i el que volem fer, com que som lliures de triar, els errors ens poden portar en la direcció contrària del que representa l'interès col·lectiu. No podem endevinar el futur, perquè no podem endevinar el camí que triaran les persones individuals i els col·lectius. Hi ha molta gent que parla d'economia, i fins i tot alguns es creuen el que estan dient o ho fan creure als que els escolten, però ningú no sap el que passarà d'aquí a sis mesos. Si fóssim més bones persones l'economia aniria millor, ja que aleshores només patiríem els errors com a conseqüència d'ignorància, i una de les virtuts recomanables a polítics i economistes és una mica d'humilitat, o de modèstia, si prefereixen l'expressió.
Els qui tenim uns quants anys i sabem història ens adonem que el món va endavant. Les dues generacions sense guerra en són un exemple. Ningú no pot negar que hi ha hagut progrés econòmic en l'últim segle, però no de manera regular, sinó amb passos endavant i algun enrere. Aprenem unes lliçons, evitem uns errors i en cometem uns altres de nous. Fa tan sols 30 anys, la meitat dels catedràtics d'economia de les universitats europees i americanes eren poc o molt marxistes i partidaris d'una economia planificada. El marxisme, com a pensament, encara és molt important, però la Unió Soviètica és història, l'economia planificada ha cedit el pas a l'economia de mercat i la Xina no sabem ben bé què és. La majoria dels estats membres de l'ONU han signat la declaració de drets humans, però molts no l'apliquen quan no els convé, tant quan es tracta d'un fet tan evident com la prohibició de la tortura, com del dret a decidir que tenim les comunitats. Els humans som tan estranys com els romans de l'enyorat Obèlix.
A nivell global, l'economia planificada ha estat substituïda en la majoria de països desenvolupats per una economia en què es té més en compte el que vol la gent –la llei de l'oferta i la demanda–, però sense oblidar que el sector públic també ha d'intervenir quan els errors humans han estat massa grossos. Ho vam veure quan els estats desenvolupats van intervenir el sistema financer fa gairebé cinc anys i l'Estat espanyol té tres morts entre les mans, començant per Bankia. Fa 30 anys, vam desar una economia planificada ineficient i l'hem substituïda per una cultura de la cobdícia i una cultura de la incultura, que ens ha portat on som ara. No ens adonem que una persona amb molts diners pot ser perfectament un estúpid?
