El Big Ear i l'estat propi
ser estat neutral
La base electrònica de Chicksands està situada a la regió de Bedford, a vuitanta quilòmetres de Londres. No figura com a instal·lació de l'OTAN, tot i que el seu personal pertany al grup 650 de la USAFSS. Dedicada a la intercepció i desxiframent de missatges, aquesta gegantina gàbia circular, vint vegades més gran que el duomo de Milà, forma part de la xarxa de centrals terrestres de la National Security Agency (NSA) i els seus ordinadors interpreten i seleccionen les dades de 120 satèl·lits que ens espien.
L'octubre de 1981 vaig escriure un reportatge sobre aquesta instal·lació amb fotografies que vaig fer del seu exterior i una entrevista al professor Giulio Di Vita de la Universitat de Cambridge que ho sabia quasi tot sobre les funcions secretes d'aquesta base i d'altres de la RAF (com Cheltenham) utilitzades per servir els objectius del Pentàgon. En aquell viatge m'acompanyà el malaurat filòleg independentista Laureà Solsona, que estava interessat en les tècniques de la criptografia. El que va explicar-nos Di Vita sobre la capacitat dels ordinadors de Chicksand era al·lucinant, ja que ens va revelar el que anys després esdevindria la xarxa d'espionatge electrònic Echelon i ara l'escàndol mundial del programa Prism denunciat per l'exagent de la NSA Edward Snowden. Aquella investigació periodística va servir-me per imaginar la trama de la meva primera novel·la, Acció paral·lela (La Magrana, 1984).
“Els polítics estan cecs. Ho ignoren tot sobre la criptoanàlisi. Juguen a defensar la democràcia i desconeixen que tots els Parlaments estan indefensos davant aquests sistemes d'escolta i intercepció”, ens va declarar. “En el futur aquestes tecnologies militars tindran capacitat d'organitzar revoltes i enderrocar governs.”
El Grup Verd va denunciar Echelon al Parlament Europeu (a Catalunya únicament ho va fer Alternativa Verda el 1986) sense èxit. La Comissió Europea i els governs dels 27 varen seguir tolerant que una potència estrangera amb la complicitat de la Gran Bretanya seguís interceptant dades privades i personals, però també d'empreses europees beneficiant les firmes anglo-nord-americanes.
En realitat el poder d'Echelon i del programa Prism, amb el suport de grans servidors d'internet, s'inicià al final de la Segona Guerra Mundial amb l'acord Usuka Security Agreement entre països anglosaxons (la Gran Bretanya, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i els EUA) pel control de les radiocomunicacions a escala planetària i espiar el bloc soviètic. Aquella aliança secreta iniciada el 1947 amb el pla Marshall va motivar que el general De Gaulle vetés per dues vegades l'ingrés britànic a la CEE.
En els anys noranta Echelon interceptava dos milions de converses per minut i en dues hores tractava una informació equivalent a tot el contingut de la biblioteca del Congrés nord-americà. El president Aznar i el ministre d'Afers Exteriors, Josep Piqué, acordaren l'ús d'Echelon (mitjançant un conveni NSA-CESID) per lluitar contra ETA (vegeu l'article ETA, Echelon i la globalització, El Punt, 1-10-2000). Prism, amb capacitat d'executar un trilió d'operacions per segon, ha estat possible gràcies als silencis i les complicitats d'un Parlament Europeu incapaç de fer front a aquesta “arma absoluta” denunciada inútilment per investigadors i escriptors com ara Ducan Campbell, James Bamford, Joseph Finder i Dan Brown.
Un Estat català dins l'OTAN i la UE comportarà la servitud de xarxes com ara Echelon i Prism i agències antidemocràtiques com Euratom. Les sectorials de defensa i intel·ligència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) haurien de reflexionar si no convindria un estat neutral i, potser, també fora de la UE. La lluita contra el terrorisme islàmic no pot ser una justificació per acceptar l'estratègia autoritària del Big Ear i caure a la boca del llop de xarxes orquestrades per la NSA, amb la complicitat de l'OTAN. Hi ha sobiranistes que pensen que millor espiats i submisos, però lliures d'Espanya.
