Riure's del mort i de qui el vetlla
Que el president de la Generalitat, Artur Mas, doni explicacions algun dia de juliol al Parlament sobre l'afer del Palau de la Música tindrà atractiu polític, serà morbós i crearà expectativa i algun titular de diari. Però no servirà de res.
El mateix president, en la passada sessió de control de la cambra, va dir que no pot anar més enllà de la informació que fins ara ha facilitat i que consisteix a reiterar que CDC no va cobrar comissions del Palau de la Música, desmentir el fiscal i, com a molt, engegar el ventilador per als socialistes i ICV, ja que els seus grups a l'Ajuntament veien bé la construcció d'un hotel al costat del Palau de la Música.
Això no vol dir que no sàpiga quelcom i que la seva ànima li dicti que no té cap obligació d'explicar-ho políticament al Parlament donat que judicialment no ha estat citat enlloc per aquest afer, que podria presumptament esquitxar persones properes del seu actual equip de govern.
El president no pot, a d'altres no els convé i uns altres no volen dir res sobre els partits polítics que han estirat més el braç que la màniga, han mantingut càrrecs innecessaris, han pagat costoses campanyes electorals i han hagut de recórrer a aquest tipus de pràctiques; és a dir, cobrar percentatges de comissions per les adjudicacions de les obres públiques.
En l'actualitat circula poc diner per a obres públiques i, de retruc, els partits polítics han disminuït les seves despeses, tal com es va veure en l 'última campanya electoral del 25-N i en la de les generals.
És un permanent problema que la corrupció generalitzada plani al damunt dels hemicicles dels parlaments. Encara que són casos diferents. A Madrid, Bárcenas; a Catalunya, el Palau.
Hauria de ser l'hora de la justícia. Tant per als que creuen en Catalunya com per als que creuen en Espanya. Per als que creuen en un estat de dret en què tots els ciutadans siguin iguals davant la llei. S'ha de donar suport als jutges i fiscals encara que, com diu el president de la Generalitat, la seva paraula no és la paraula de Déu.
Els ciutadans tenim dret a les explicacions parlamentàries. Però, mentre no es digui el contrari, el que val són les sentències fermes, i perquè hi hagi una sentència ferma cal que hi hagi un judici en què aclareixin què va passar amb els percentatges i amb tota la corrupció que va haver-hi al Palau de la Música, on el seu promotor, Félix Millet, i el seu soci, Montull, van riure's del Parlament a la comissió d'investigació i ara es riuen del “mort i de qui el vetlla”.
