Qui matina fa farina

Aquesta dita tan nostrada ja saben que vol dir que quan matinem podem fer molta més feina que no pas si fem el ronso entre els llençols. Perquè, com més hores tenim a davant, més coses podem fer, no només treballar. Jo no sé si els antics moliners matinaven per moldre blat; el que és segur és que els forners sí que ho fan, per convertir la farina en pa, com alquimistes de la quotidianitat.I el cas de Josep Manel Bosqueta s'adiu perfectament a aquesta realitat. Ell és economista però també treballa a l'obrador de casa seva, fent pa i pastissos. Ell, que sap el pa que s'hi dóna perquè coneix l'ofici, s'ha aplicat aquesta dita, i si els en parlo és perquè comparteixo la seva recepta per mirar de sortir de la crisi. Una crisi que no és culpa nostra, sinó de les polítiques insolidàries que s'han aplicat i que com a societat hem patit. Amb el davantal cordat i les mans enfarinades, entre baguets i pastissos, Bosqueta elabora la teoria que hauríem de ser capaços de portar a la pràctica pel nostre bé. La recepta es basa en les tres C: criticar, combatre i construir. Creu que si som capaços de conjugar aquests verbs ens en sortirem. Ja no hi tenim res més a perdre, no creuen? Criticar i mirar d'explicar i entendre que el model que ens ha portat fins aquí ha fracassat perquè un tigre sempre és carnívor, mai serà vegetarià. Com més aviat ho acceptem, més aviat es podrà redreçar. No pot ser que a les universitats d'economia encara s'estudiï un model derrotat per tornar-lo a aplicar. Com és que no se n'analitzen i en desenvolupen d'altres? Combatre i resistir per defensar allò que se'ns està arrabassant i que ha estat fruit i feina d'anys de les nostres generacions passades. Resistir perquè les millores i els drets adquirits a còpia d'esforços i vides de moltes persones no es perdin en un instant. Empenta per defensar el nostre patrimoni social, que inclou de les pensions a l'ensenyament, la sanitat, els mitjans de comunicació... I això dóna peu a construir a partir d'aquesta realitat un altre model de societat diferent de la d'ara que sigui menys precària amb més drets, menys violenta i menys radicalitzada. Ens arremanguem per enfarinar? Ja saben que qui matina...