Nyic-nyic

Qui té por de Virginia Woolf? va d'un matrimoni que es treu els drapets bruts en un sopar amb una altra parella atònita. El suggeridor títol de l'obra ha estat manllevat per tot de símils fàcils. Aquí, el meu: qui té por de Duran i Lleida? El matrimoni tortuós amb Mas era una temptació massa forta. Aquí queda clar qui de la parella assumeix públicament el paper de nyic-nyic. I si no hi ha sopar o assemblea amb convidats, sempre queden les encícliques setmanals que penja a la seva web. Entretenir-se amb els subtemes més enllà del Tema té el seu què. En la missiva on el líder democratacristià airejava el seu disgust –“molt i molt injust”– per les crítiques del Consell Nacional de CDC, censurava la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre per la gestió de les inundacions del riu Garona. “Determinades decisions” es prenen “des de despatxos urbans, en nom de les polítiques mediambientals integristes, contra el criteri de la gent del territori que hi viu”. Duran contra els despatxos urbans, Duran defensant la gent del territori... Unes ratlles abans es declara “de pagès”, ell, que des del 1982 és diputat (a Madrid, a Europa o a Catalunya), ell, que va tenir el primer càrrec polític públic el 1979 com a tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Lleida, quan jo encara no havia nascut. En una altra missiva critica Rajoy perquè el seu govern està “integrat per membres dels alts cossos de l'administració de l'Estat insensibles al món productiu”. I una altra estona diu que a Madrid el consideren “separatista” i a Catalunya “botifler”: “en els casos de bipolarització a Unió sempre ens hem d'explicar més d'una vegada perquè ens entenguin”. Si hi afegís el cas de Carrasco i Formiguera s'entendria més el que vol dir. Però, és clar, Duran va tenir prou problemes d'agenda per no assistir ni a un dels actes de la setmana de commemoracions de l'afusellament de Carrasco i reivindicació del seu llegat independentista. Potser les encícliques ja no ho poden explicar tot.