ELS FILS D'ARIADNA
Espionatge
El poder sembla més preocupat per ser invulnerable que no pas per promoure nous capítols de llibertat i justícia per a la ciutadania. Quan la pròpia pervivència del poder passa per davant de qualsevol altre valor, ens trobem amb aquest grau zero de la política invocat pel prematur premi Nobel de la Pau Barack Obama. Acorralat perquè s'ha fet públic que l'Agència Nacional de Seguretat dels EUA va recopilar dades sobre trucades telefòniques, xats, correus electrònics o fotografies de milions d'usuaris d'arreu del món, Obama ha declarat que l'espionatge és necessari per a la llibertat i la seguretat dels ciutadans.
En nom de la seguretat i la llibertat es vulneren drets humans elementals i es decreta que no tots els espionatges són vàlids. Pel que es veu només són legítims els espionatges instituïts pel poder de l'Estat. I, en canvi, són punibles els espionatges de contrapoders com els que encarnen Julian Assange o Edward Snowden, que amb les seves accions de divulgació d'informació classificada revelen el decorat de cartró pedra d'alguns governs publicitats com a paradigmes de la pulcritud democràtica. Quan l'espionatge és legitimat, rep el nom de diplomàcia o doble agenda del govern. Quan l'espionatge és perseguit, rep l'acusació d'actuar contra els interessos i la seguretat de l'Estat i la ciutadania.
L'espionatge està a l'ordre del dia. S'ha fet públic que el govern anglès l'any 2009 va espiar les delegacions del G-20. Que ningú no oblidi que l'opacitat dels fons reservats de l'Estat, un eco sinistre que ens transporta als GAL de l'època de Felipe González, era també una autorització per a pràctiques lesives dels drets humans. Que ningú no es pensi que el fet que el CNI espanyol hagi vist doblat els seus pressupostos servirà per regar jardins públics o ajudar a travessar fràgils velletes en els passos de vianants. El FC Barcelona va recórrer “als serveis” d'espionatge. Alicia Sánchez-Camacho, confonent de manera indigna el pla personal amb l'interès de transparència pública, tanca en fals per mitjà de subvenció de 80.000 euros un cas d'espionatge que ja hauria d'haver precintat la carrera política de la líder del Partit Popular a Catalunya. L'espionatge fraudulent està legitimat per una llarga pràctica de silencis. Quan van començar a defenestrar Carod-Rovira per haver-se entrevistat amb ETA, ningú no va alçar la veu per fer una pregunta bàsica: ¿quin dret tenien els serveis secrets de limitar la política civil?
