Una conversa amb la senyora Camacho
Clar i curt: parlar amb la senyora Sánchez-Camacho és perillós. Saludar-la és temptar la sort. Una conversa de cafè es pot convertir en un parany i si es tracta de compartir un àpat, quasi s'assegura una presència en els tribunals. De tot això, segurament la líder del Partit Popular n'és innocent i/o poc conscient, però la llei de Murphy actua a favor de complicar-ne el contacte. Sembla, així doncs, que és impossible que la intel·ligència sigui tan enrevessada.
Les giragonses de les conversacions a La Camarga evidencien l'escassa categoria política de la líder popular, víctima de les pròpies contradiccions, quan ha intentat ser-ne la botxí. No s'havia de ser gaire llest –en aquest cas, llesta– per intuir que el contingut de les converses aviat seria públic, al marge d'arribar a acords de privacitat, i que valia més matar el tema que no fer perillar la pròpia credibilitat. Però ella, la noia popular i populista, ha anat collant els cargols fins que han saltat les femelles. Les dues femelles (Sánchez i Álvarez) s'esplaiaren parlant malament de la família Pujol. I, ara, la Camacho haurà d'aclarir qui són “els seus amics en la policia” i fins i tot “en la fiscalia”, de què presumia en la seva conversa gravada. Per la resta, pot ser summament interessant que es reprodueixin els detalls sobre la vida íntima de les dues dones, que també se'n parlà a La Camarga.
En la recomposició del mapa polític català, la senyora Sánchez-Camacho situa malament el seu partit en la línia de sortida, més quan l'espai de la dreta nacional pot redefinir-se còmodament a l'entorn de Duran i Lleida, si es trenca el difícil matrimoni que mantenen Convergència i Unió. Crec que aquesta és una de les claus del futur immediat del país, en què Artur Mas haurà de donar un cop sobre la taula i reforçar el paper històric que el poble català li ha encomanat. Aleshores, si existeix una dreta espanyola intel·ligent, que ho dubto, haurà de moure peça a favor de Duran i enterrar, amb els honors que calgui, les aspiracions de Sánchez-Camacho, que podrà anar a dinar amb qui vulgui sense que això es converteixi en un problema d'estat.
