Teníem pes a Madrid

Professionals i empresaris de premsa catalans tingueren pes en el Madrid d'abans de la guerra. Ens ho descobreix amb detall i cura el periodista Gil Toll –reporter en el programa Valor afegit (TV3)– a l'obra que acaba de treure sobre el diari Heraldo de Madrid. El subtítol del llibre és significatiu: Tinta catalana para la II República Española.

És una història fascinant que Toll narra a la manera amena i rigorosa com Gay Talese escriví sobre The New York Times, i Edward Scharff sobre The Wall Street Journal. L'Heraldo fet per catalans a Madrid influí en els anys vint i trenta del segle XX. Era líder de la premsa liberal, republicana i federalista. L'any 1935 venia mig milió d'exemplars. L'artífex era el fabricant barceloní Manuel Busquets George. En fou l'amo a partir del deute contret per la societat editora que li comprava tinta.

Ultra la tinta, hi havia talent català. Busquets tenia al seu costat el periodista Manuel Fontdevila, de Granollers; i l'advocat Amadeu Hurtado, de Vilanova, personalitat clau en les operacions de premsa d'entreguerres. Es pot dir que aquella activitat periodística ha estat l'única de pes que ha tingut Catalunya en aquest sector a la capital d'Espanya. Feien periodisme a Madrid, i el feien a la catalana. L'Heraldo fou el gran fustigador contra la dictadura de Primo de Rivera, i el paladí més ferm de la República. Tot se n'anà en orris en esclatar la guerra (exili de Busquets, perseguit per la FAI; el fill de Fontdevila assassinat pels franquistes); i en guanyar Franco (confiscació del diari; exili i depuracions).

Gil Toll ha treballat a fons els arxius. Entrevistà munió de testimonis. Ha fet un llibre potent que no passarà inadvertit a un públic que ara més que mai necessita pouar en la història moderna dels catalans fora del país. Una història que ens ha d'il·luminar l'avenir. La vida de l'Heraldo evidencia que no sols els bascos triomfen a Madrid. Els catalans també reeixírem allí sense renunciar a les arrels, i amb l'estil genuí d'honradesa i lleialtat professionals i polítiques.