Només mil anys

Premo el timbre de la porta del monestir de Sant Daniel de monges benedictines. Al cap d'un moment, surt una monja.

–Bona tarda, germana, venia per fer entrega d'un donatiu.

–Ah, un donatiu? Bé, escolti, vaig a avisar la monja ecònoma, que és l'encarregada. Però, segui, segui!

La monja desapareix. Passa una estona, i no torna ningú. Després, la mateixa monja treu el cap.

–Ah, és que ara l'ecònoma té molta feina, però ja vindrà.

Perduda lleugerament la paciència, elevo un xic el to de veu i aclareixo:

–Germana, és que porto un donatiu per al convent de 32 milions de pessetes!

–De 32 milions?

–Sí. De 32 milions de pessetes.

Surt a tota pressa. Al cap d'uns segons, apareix la mare abadessa, l'ecònoma i tot un seguit de monges, esverades, emocionades.

Tinc a les mans un xec per un import de 32 milions de pessetes i escaig. Els l'entrego a canvi d'un rebut i em lliuren com a obsequi unes estovalles brodades a mà. Tot un detall.

L'anècdota és autèntica i es va esdevenir fa uns quants anys, quan encara la moneda de curs legal era la pesseta. Una coneguda i entranyable noia blanenca, filla d'un il·lustre prohom de Blanes, va morir molt jove víctima d'un càncer. En testar, va deixar-nos de marmessors, conjuntament amb el senyor rector de Blanes. Fidels a la seva darrera voluntat, vàrem adjudicar les seves pertinences i béns en la forma que ella havia estipulat. Els diners, reunits en un sol compte bancari, varen anar a parar a les monges de Sant Daniel, amb què li unia una antiga amistat. Elles, que en absolut ho esperaven, ho atribuïren a “un miracle” perquè estaven fent llavors les obres de restauració de l'hostatgeria residència per a noies, fiades d'unes subvencions promeses que no acabaven d'arribar i el paleta ja començava a remugar. El donatiu ho arreglava tot! Ens varen aclarir que no rebien mai donatius de quantitats importants. Era el primer en molts d'anys.

Ara, les monges estan d'actualitat perquè el convent dintre de poc complirà mil anys. És el cenobi femení més antic de Catalunya que no s'ha mogut mai de lloc i que en tot moment ha estat objecte de vida monàstica, llevat dels anys de les guerres. Era el dia 16 de juny del 1015 quan es va fer l'escriptura de venda d'una església i unes terres en la vall Tenebrosa, actual barri de Sant Daniel, pel bisbe Pere Roger, germà de la comtessa Ermessenda, a aquesta, per a la fundació d'un monestir femení. Recentment, s'han fet importants obres de restauració de tot el conjunt i també de la residència i s'han programat actes perquè tothom pugui participar en una efemèride tan inusual.

Na Maria, autora de la deixa senyalada, des d'allà on sigui, segur que se n'alegrarà!