‘Nimbys'

Fa uns mesos es va posar de moda la paraula fracking. Podríem dir-ne fractura hidràulica, que és més fabrià, de pronunciació més nostrada i amb unes vagues ressonàncies medicomecàniques que trobo que li escauen d'allò més. Però li diem fracking i va aixecar una gran controvèrsia fa uns mesos, quan es va saber que algunes petrolieres i gasistes volien aplicar-lo a la Catalunya interior i de Ponent.

El fracking consisteix a injectar una barreja química al subsòl per fracturar la roca i arrencar-ne el poc gas i petroli que hi pugui haver incrustat. S'ha arribat a aquest punt tecnològic per la previsible escassedat de cru les pròximes dècades. Sembla una cosa molt nova, però és la història de sempre: a Europa fa cinc anys que vivim en un fracking econòmic permanent, injectant polítiques d'austeritat al subsòl de les fins ara còmodes societats europees, per extreure'n tots els diners possibles ara que els grans fons d'inversió han marxat amb els calés a països amb creixements molt més rendibles. El fracking econòmic fractura les classes mitjanes i populars, les deixa a l'atur i sense casa, i provoca contaminacions molt tòxiques, com a Grècia, amb les partícules neonazis aflorant ja dins del seu parlament.

Amb molt bon criteri, el moviment antifracking del gas i el petroli ha dedicat molts esforços a fer una oposició global al problema energètic i a fugir d'una altra paraula rara: nimby. Prové de not in my back yard (no al meu jardí) i defineix els moviments socials que s'oposen a algun projecte només perquè els afecta a ells. En el fracking econòmic ha passat de ple. Les classes mitjanes i populars europees miraven cap a una altra banda fins que, un per un, cada grup ha acabat sentint a la pròpia pell la fractura, l'ERO a l'empresa o la retirada de la paga extra funcionarial. Al principi això era cosa “dels de la construcció, que fins ara han viscut molt bé”. Se'n recorden? Era la nostra manera, nostrada i fabriana, de ser nimbys.