Puig Pujades

Divendres al Museu del Joguet va ser presentat el llibre d'Anna Teixidor que posa a l'abast del lector corrent la personalitat de Josep Puig Pujades, el tema de la seva tesi doctoral. Dels presentadors, Jaume Guillamet diu mirant Alfons Romero que aquest treball l'havíem d'haver fet nosaltres, Mero; però, afegeix, que millor que l'hagi fet l'Anna perquè pertany a la següent generació i això concedeix més perspectiva i rebaixa passió. Perquè, segueix Guillamet, nosaltres vam començar a saber alguna cosa de Puig escoltant les converses, per força discretes –mitges paraules, indicis, sobreentesos–, dels que esperaven que arribés el diari a la botiga de Ramon Canet. Enric Pujol denuncia l'oblit i la ignorància amb què els empordanesos i el país en general han mantingut i mantenen el figuerenc amb més dimensió política, cultural i social que ha produït la comarca en el segle XX. Acabat l'acte, Eduard Puig Vayreda lamenta que el volum no es vengui a les llibreries perquè la part de possibles lectors que no han vingut no sabran que la Fundació Josep Irla el regala ([email protected] o 935 677 864) i que els interessats el reben gratuïtament. Josep Huguet emmarca el cas Puig Pujades amb el continuisme polític, acceptat de grat o per força, que enllaça el 1975 amb avui; és a dir que, a diferència de qualsevol estat proper, la falta de ruptura i de condemna moral del franquisme han mantingut enterrats durant aquests quasi quaranta anys persones i fets, decisius per conèixer-nos.

Políticament Puig Pujades va encapçalar el trànsit del republicanisme federal empordanès vuitcentista, de referència franca i lleial espanyola, cap a un noucentisme diguem-ne més federal o, en tot cas, més catalanista. Perquè Puig, com em va fer veure l'historiador Josep Colls durant la llarga i animada postpresentació del llibre, al principi havia figurat a la candidatura d'Alejandro Lerroux, el Lerroux a qui regalaren el títol de batxillerat a l'Institut Ramon Muntaner perquè, m'afegeix Manolo Moreno, hi tenia amics, professors de la corda republicanoradical. Puig Pujades amb la ploma fou un homme de lettres, que en diuen a la seva pàtria intel·lectual, i fou com un home del Renaixement per l'interès radial que projectà a la cultura. Va ser un intel·lectual influent a través de conferències, articles i periòdics que fundà i dirigí –i mantingué–; novel·lista, poeta, dramaturg, biògraf i memorialista; descobridor de talents, com ara Dalí, i col·leccionista d'art, és a dir mecenes: i també va ser empresonat l'octubre de 1934 i exiliat el 1939.