Adéu a les beguines

En un fullet turístic de Bruges de fa trenta anys, encara s'hi mostrava una foto de tres parelles de beguines, amb les toques blanques, travessant un dels típics ponts de la ciutat. Ara les beguines s'han extingit: l'última de les supervivents d'aquesta organització, la germana Marcella Pattijn, ha mort a Bèlgica als 92 anys. El beguinatge és una institució nascuda a l'edat mitjana, socialment molt avançada al seu temps, espai de llibertat per a milers de dones en ple domini del masclisme.

Els antics beateris, ja buits, escampats per Bèlgica i Holanda, són ara Patrimoni de la Humanitat. El més famós de tots és el de Bruges, consubstancial durant segles a la imatge de la ciutat. Josep Pla parla llargament d'aquesta “classe de monges” i recorda que “les seves cantúries suaus foren l'element més típic de la ciutat moribunda”.

Les beguines van alimentar els somnis romàntics dels escriptors simbolistes i decadentistes de la primera meitat del segle XX, encapçalats per Georges Rodenbach, autor de la novel·la Bruges-la-morte i de diversos poemes sobre les tardes boiroses de la ciutat, l'aigua quieta dels canals, la verdor dels jardins, la impol·luta blancor dels cignes, les magnòlies... i les beguines. Les proses i els versos de Rodenbach van exercir, com és sabut, una estranya fascinació en els escriptors catalans del moment, enderiats a fer de Girona la transposició autòctona de la ciutat flamenca. Josep Carner, en un article a La Veu de Catalunya, va donar cos literari al mite quan va descriure Girona amb tots els elements de Bruges, incloses “les obscures beguines”. El “gris de caserna i negre de sotana” de Joan Mínguez és el reflex directe d'un poema de Rodenbach: “Aquest gris melancòlic és fet de negre i blanc: / negre de les sotanes i blanc dels vels de monja.” Prudenci Bertrana i Xavier Montsalvatge van trobar el contrapunt de les beguines en les monges caputxines evocades en els seus relats.

Val la pena, doncs, que acomiadem des d'aquí aquestes dames de blanc i negre que van deixar una empremta tan intensa en l'obra dels nostres millors autors.