El món que deixarà Obama
L'entusiasme que van despertar en les consciències de molts europeus les anomenades primaveres àrabs s'ha relativitzat molt al cap de dos anys. Tot anava bé mentre l'argument semblava ser el d'una gent que s'alçava contra una dictadura. Quan es veu la mateixa gent alçant-se contra un dirigent electe, encara que els procediments fossin molt millorables, no és tan fàcil prendre partit. La propensió a contemplar els esdeveniments del món com una lluita entre bons i dolents, tard o d'hora comporta un xoc amb la realitat. Un cop d'estat és una cosa molt lletja, no reaccionar quan un moviment despòtic intenta blindar una societat amb criteris teocràtics immutables pot ser molt pitjor. L'islamisme té bona premsa entre nosaltres perquè és l'únic moviment utòpic radical que hi ha en el món, i així se li disculpen totes les proclames contràries a Occident, culpable pels segles dels segles de certes activitats colonials; contràries als jueus, culpables de demostrar que es pot fer un país pròsper i democràtic enmig d'aquell merder, i contràries a les dones, perquè amb el temps i una canya, ens diuen, els seus homes aniran alliberant-se de prejudicis ancestrals. El fet és que a Egipte i arreu on prenen el poder, incloent-hi els àmbits de l'administració local que van conquerint per Europa, augmenta la violència, es persegueixen les minories, s'imposen restriccions en els costums i s'arruïna l'economia; però la majoria dels nostres experts són immunes a l'evidència. I així, fins a arribar a l'actual administració Obama, ha anat fent camí la idea que cal deixar-los governar, no pas impedir-los l'accés al poder; i si ho fan molt malament, el poble els rebutjarà, i buscarà alternatives més avançades. El problema és que després ja no hi haurà poble, sinó solament fidels i infidels, perquè els islamistes es presenten a les eleccions fins que les guanyen i després ja no n'hi torna a haver. Per pensar que la pròxima vegada no serà així, i que es mereixen una altra oportunitat, s'han de tenir moltes ganes de creure en els mites i no en la història; però ho sentirem a dir, a la mateixa gent que creu que hi ha talibans moderats a l'Afganistan, que l'Iran inverteix en energia nuclear per fer llum a la tauleta de nit, que és una bona idea esquarterar Síria, que el pròxim califat turc hauria d'entrar a la UE, o que els de Hamas estan ansiosos de negociar cap pau. Aquest és el món que deixarà Obama i fa més por que abans que vingués.
