Gràcies, Bàscara

Cada vegada que passem en cotxe per Bàscara ens hem de recordar de donar les gràcies a la determinació d'uns veïns que, fent pinya amb un alcalde que va estar a l'altura, van decidir que ja n'hi havia prou de suportar el pas dels camions i els accidents mortals que provocaven. El primer estiu sense camions de gran tonatge a l'N-II ens ofereix ara una carretera que encara suporta massa trànsit però que t'estalvia anar permanentment enganxat al cul d'un “vehiculo longo” i ja no et fa tenir la sensació que te la jugues a cada revolt. Tot i així, transitar-hi un dia qualsevol, per exemple ahir mateix, t'exposa al risc de trobar cada dos per tres beneits que no troben bé que respectis els límits, que t'empenyen a accelerar i que, finalment, et passen a davant de qualsevol manera de seguida que poden.

A Bàscara, que van veure vessada la sang de molts veïns per culpa de gent així, encara tenen penjada una pancarta arran de carretera que diu en lletres grosses: “En record de les víctimes de l'N-II”. Sí, recordem-ho: la culpa de tenir la carretera en mal estat és del ministeri, d'acord. Però la culpa dels accidents sol ser sempre dels conductors.