LA COLUMNA
Gràcies per no robar
L'Ajuntament de Barcelona ha engegat la campanya Sssplau, recorda que els veïns volen descansar, perquè es veu que hi ha gent torracollons que, en lloc d'anar de marxa, dorm. També hi ha unes banderoles que pengen als fanals de Barcelona amb un senyor que dorm i un text que diu: “Gràcies per deixar-me descansar.” El senyor està dibuixat amb uns atributs que el situen a l'any de la Quica. Porta un estrenyecaps, un concepte tan passat de moda que em veig obligat a definir la paraula: una gorra de dormir. I porta un mostatxo de segle XIX, amb la clenxa al mig i les puntes caragolades. És un senyor tan antiquat, que dedica les nits a una cosa tan obsoleta i improductiva com clapar. I tan carrincló que dóna les gràcies pel favor de deixar-lo descansar. Favor? Que no està prohibit fer xivarri a la nit? Ah, no! Aquí està prohibit prohibir. No fos cas que a les autoritats se les pugui acusar d'autoritàries. Això no! Mai de la vida! Ssssplau!
He vist un cotxe aparcat al carrer amb un cartell a l'interior ben visible des de fora. Deia que al maleter només hi havia sabates de mostrari, sense valor perquè estan desaparellades. I acabava amb un inefable “gràcies”. Agrair als lladres que no et robin és del tot coherent amb aquest país que no gosa dir les coses pel seu nom quan ha de vedar i restringir per protegir el bé comú. A Barcelona veig gairebé cada dia com roben paper dels contenidors. Ara ja amb la tècnica desvergonyida d'obrir la tapa del contenidor per inspeccionar-lo sense baixar del vehicle. He vist com la Guàrdia Urbana comissava el contingut d'una furgoneta transvasant els papers a un camió municipal, però... sense confiscar la furgoneta, que és l'eina necessària per continuar robant a l'engròs. Per això, cada cop vaig a llençar diaris i coincideixo amb els lladres habituals, m'ofereixo gentilment: “Necessiten que els ajudi?”