Talarn

Sun Tzu va escriure fa més de dos mil anys que la clau de la victòria en una guerra resideix en l'engany: “El desordre simulat indica una disciplina perfecta; la por simulada indica coratge; la feblesa simulada indica fortalesa.” És molt possible que els responsables militars de l'exèrcit espanyol hagin llegit l'Art de la guerra i això explica l'espectacle que han ofert amb la crisi de l'acadèmia de Talarn: un caos organitzatiu monumental, un cert cagadubtisme extrem a l'hora de prendre la teòrica decisió de marxar, i finalment una aparent feblesa pressupostària que, pel que es veu, no ho era tant.

Fa un any i escaig dels informes de l'exèrcit de terra en què s'aconsellava abandonar Talarn i traslladar els aprenents a sotsoficial a altres acadèmies repartides per les espanyes, i tot plegat ha acabat amb mig Pallars celebrant que no es perdessin els llocs de treball (uns vuit-cents entre directes i indirectes) que genera l'estada regular dels militars. De les pancartes contra l'exèrcit que es veien a la C-13 els dies d'entrega de diplomes d'altres anys, ara s'ha passat a la concentració d'un centenar llarg de persones al centre de Tremp aplaudint el manteniment dels militars espanyols. Un aplaudiment en què no hi ha faltat ni tan sols l'alcalde independentista de Talarn. Si això no és una victòria moral, que vingui Sun Tzu i ens alliçoni a tots plegats.

Pel camí hi ha hagut un any llarg de silencis i desmentiments caòtics, ni alcaldes ni altres responsables del territori tenien ni idea del que s'estava coent a la seu de Defensa sobre el futur de la comarca, i la subdelegada del govern espanyol a Lleida s'oferia de mitjancera per tornar un cop i un altre amb promeses vagues i copets a l'esquena. Tot plegat ha servit, almenys, perquè al Jussà vegin les orelles al llop i els elements més actius s'hagin començat a preparar per a un futur no dependent de l'acadèmia. L'acadèmia continuarà, però el pla B per renovar i rellançar l'economia pallaresa també ho hauria de fer.