L'espiadimonis

La granota ha fallat. Ha calculat malament, i el seu salt l'ha dut al mig de la bassa. Després d'estar-se quieta durant hores, resistint aquest sol de juliol, l'espiadimonis ha estat més destre i ha evitat que l'engolissin. És cicle de vida i de mort. És clar que aquest insecte que impacta pel seu vol, els seus colors llampants, virolats, només viu unes quantes setmanes, però tot i així és capaç d'exhibir aquestes dots que el defineixen: aquest vol rasant sobre les aigües, aquesta veloç fragilitat. I quin impacte no fa també el seu esquelet extern, la seva pell, que deixa de cos sencer agafada a un jonc o una branca; és l'exúvia, que canvia entre 8 i 15 vegades així que va creixent.

D'això, la granota no en deu fer res: els ossos, que els escuri un altre. Ja esperarà un moment millor. Els animals fan el que han de fer. Els que no ho fem som els humans. Principals responsables de la desgràcia acumulada en el planeta en tots els seus graons i àmbits. Com el cas d'aquest enverinament terrible, a l'estat del Bihar, a l'Índia, on han mort una vintena llarga de nens d'entre 5 i 12 anys per l'efecte d'un insecticida en el menjar que se'ls donava de franc. Anant a buscar a l'escola l'àpat que els salvava del desnodriment, han trobat la mort i la malaltia. La mort es frega les mans en la desgràcia, en la ignorància que li fa el camí fàcil. Per bé que, com deia, és l'home mateix que, perseguint les supercollites, o buscant les peces de fruita encerades, ha acabat espatllant el cicle arreu. A canonades de química ens carreguem el pugó de les verdures, que, de retruc, acabarem passant al cos. Petites dosis de verí, de contaminació que també trobarem al peix, a la carn, a les safates i als plàstics que ens fan la venda més higiènica, i que ens espatllaran una mica més. S'ha substituït un coneixement i les armes de la natura per unes altres que ens fan passar per l'adreçador de la multinacional. Però el pèndol ha començat a anar cap a l'altra banda, com en el vol de l'espiadimonis. A més dels conreus i vendes ecològiques de botigues especialitzades i pagesos que han fet marxa enrere, els balcons a les ciutats esdevenen horts. Per la xarxa corren fotos de gent que compara la seva producció de tomàquets casolans, s'ensenyen carabassons i enciams, i aviat la peixera, i les gàbies per als conills.