Sembrar preguntes

La teologia de l'alliberament ja és una realitat consolidada. Disposa d'una constel·lació de teòlegs i de bisbes que l'han sabut aplicar amb èxit. Al Brasil, per exemple, tenim el nostre Pere Casaldàliga, que ha sabut defensar els drets dels poseiros i dels indis de l'Amazònia, a l'estat de Matto Grosso. A Recife, no lluny de Salvador de Bahia, tothom recorda Hélder Câmara, l'home que va dir “vull enviar al cel homes, i no ovelles. I encara menys ovelles amb l'estómac buit i els testicles massacrats”. Hélder Câmara participà en el concili quan encara no era bisbe. Formava part del grup minoritari que presentà la ponència sobre l'Església dels pobres. El ponent va ser el cardenal Lercaro, arquebisbe de Bolonya. Però jo em vull centrar en el bisbe Samuel Ruiz, considerat un dels més eficaços defensors de l'indigenisme. Vaig pensar en ell el dia del Concert per la Llibertat. La raó no és altra que el llibre Estem buscant la llibertat, un document fundacional de la teologia de l'alliberament aplicada; o sigui, un document pastoral. El text, modestament imprès, no arriba al centenar de pàgines. Conté pregàries, cants i lectures entorn de quatre formes d'opressió: econòmica, política, cultural i religiosa. Sí, religiosa també. És el resultat d'una experiència inèdita. Samuel Ruiz és un bisbe convers a la causa indígena, i l'home que reconduí l'èxode dels indis de Chiapas. Va formar un equip de catequistes que, en lloc de sembrar respostes, que és el que l'Església sol fer, sembrava preguntes. Les respostes les aportaren els indis. D'aquí en va sortir el llibre esmentat: Estem buscant la llibertat. Una meravella. Es dóna el cas d'un indi vellet que, amb llàgrimes als ulls, confessà que mai, en tota la seva vida, ningú li havia preguntat res. No voldria que del procés independentista se'n pogués dir una cosa semblant. És un procés massa important per deixar-lo exclusivament en mans dels polítics. Crec que els bisbes de Catalunya s'hi haurien d'implicar. La paraula independentisme té connotacions insolidàries, que quedarien pal·liades per l'ús del concepte alliberament cristià de les opressions que Catalunya pateix. Però això exigeix una pedagogia dels oprimits. Una nova conscienciació dels creients: a còpia de sembrar preguntes i recollir respostes.