Herois per força

Un dia d'ara fa un any, la roentor del cel ens avisava a tots que l'incendi que cremava en algun punt de les comarques gironines tindria proporcions desgraciadament històriques. Després sabríem que les cendres dels arbres calcinats a l'Alt Empordà havien plogut fins i tot damunt la ciutat de Barcelona. D'aquelles hores desesperades que un any després hem convertit en balanços i lliçons apreses, cal recordar sobretot la nit que els veïns de molts pobles van haver de passar encerclats pel foc, inevitablement acarats al seu destí després d'escoltar a la ràdios o a les televisions l'últim i terrible missatge del conseller Puig: la comarca sencera quedava confinada perquè els bombers ja no hi podien fer res. Tanquin els finestrons i tinguin draps humits a mà, recomanaven, impotents, les autoritats mentre la població s'enfrontava, sola i desvalguda, a l'alè nocturn de les flames. La nit va ser devorada per una llum amenaçadora i l'albada ens va mostrar la magnitud de la ferida. Al cap d'un any, aquells herois per força que van sobreviure un enemic temible encara no saben quin rostre té el culpable. L'únic consol és que el seu exemple serveixi per apagar a temps la propera burilla.