La força de la ciutadania

Aquest any és l'Any Europeu de la Ciutadania, en commemoració dels vint anys que fa que el tractat de Maastricht va posar el dret a la ciutadania europea en el centre del debat. Ara es vol donar un altre impuls a la ciutadania europea i per això es persegueixen els objectius d'augmentar el grau de consciència sobre el dret a residir lliurament al territori de la UE, d'informar millor sobre el mode en què es poden beneficiar dels drets i de les polítiques de la UE, d'estimular la participació activa en la seva elaboració i d'animar al debat sobre l'augment de la cohesió i de la comprensió mútua entre els ciutadans de la UE. Tot plegat ens porta a una voluntat de la UE d'apostar per una ciutadania europea i que, cada vegada més, els ciutadans i ciutadanes europeus, a més de sentir-se d'allà on són, també se sentin europeus, se sentin partícips de tot el que passa a Europa i es vagi caminant cap a un poble europeu que, sense renunciar als diversos orígens, doni suport a una Europa unida i cohesionada que, a la llarga, és el millor instrument per ser influents en el món i per garantir la llibertat i la seguretat dels ciutadans europeus. Per altra banda, és evident que amb els canvis socials que es produeixen, motivats per la globalització econòmica i també per l'efecte de les noves tecnologies, cada vegada el paper de la ciutadania té més força i poder, almenys en les democràcies occidentals. Estem en un moment de canvi de paradigma en què es qüestiona tot, fins i tot el model polític en què se sostenen les democràcies, basat en l'hegemonia dels partits polítics, cada vegada més qüestionat per la influència de l'economia que redueix el poder de decisió dels polítics i també pels canvis que provoquen les noves tecnologies en els joves i en la societat en general. Canvis que, de ben segur, afectaran l'statu quo sociopolític actual, amb més participació directa dels ciutadans i amb menys incidència i credibilitat de la política tradicional. En aquest nou escenari, els diferents actors hauran de trobar el seu espai, esperem que d'acord amb les bases essencials de la democràcia, com ara el respecte als drets humans individuals i col·lectius, la tolerància, que les majories respectin a les minories... Amb tot, intueixo que la ciutadania tindrà més força i capacitat d'incidència per canviar les coses. Accions com ara les plataformes ciutadanes de diverses tendències i objectius ens fan veure que, a la llarga, les seves reivindicacions són escoltades. I és que la capacitat de mobilització d'avui, a partir de la voluntat popular i de les noves tecnologies, és important, efectiva i impensable fa només pocs anys. És d'esperar que cap interès amagat o partidista trenqui el camí que ens porta cap a aquest canvi en què les propostes i accions de la ciutadania, si són prou majoritàries i democràtiques, siguin respectades i admeses com una norma de funcionament habitual de la societat. Així, serem més lliures i més forts.