‘La vicaria'

Finalment he passat per la vicaria. M'ha costat trobar el moment però ho he fet. Si t'encantes massa, se't cova l'arròs, i quan hi vols anar ja és massa tard. I la meva situació personal ha canviat, ara tinc dos fills. Justament ells em van animar a fer-ho. Aquesta setmana hem anat tots tres al Museu de Reus, on s'exposa fins al 7 de setembre La vicaria de Marià Fortuny, el mite reusenc. La vicaria llueix en l'exposició simultània sobre el pintor al MNAC a Barcelona. El MNAC ha eixamplat sales arreu, com també fa amb la retrospectiva de Tàpies i la seva fundació. He passat per davant de La vicaria, per veure si encara hi havia aquell seguici de toreros i testimonis acompanyant els nuvis. Hi tinc un vincle de fidelitat. A casa, el pare en tenia emmarcada una còpia. Sempre m'ha semblat que aquells que són davant el mossèn per arreglar els papers eren com de la família, i que jo també era convidat a aquella boda. Se'ls veu feliços, a aquesta estranya parella que va pintar Fortuny. Ell podria ser ben bé un home de Girona, de menys de 30 anys, amb estudis universitaris, d'un municipi de 10.000 habitants i amb pare i mare nascuts a Catalunya, i ella, una dona de més de 60, sense estudis o com a molt amb estudis primaris, de l'àrea de Barcelona, posem que d'un municipi d'entre 10.000 habitants i un milió, i nascuda fora de Catalunya igual que els seus progenitors. Tenen els seus dubtes, ell està pel sí, i ella es decanta pel no. La vicaria els dibuixa un futur esperançador, amb eines que possibiliten l'entesa. Un retrat preciosista, com el que ha fet amb tot luxe de detalls el Consell Assessor per la Transició Nacional en el seu primer informe de 221 pàgines, amb una més haurien tingut nom d'una marca de galetes, que deurà ser com se'l menjaran a La Moncloa. Però que no sigui dit que no fan els deures, i que no dibuixen opcions de tota mena. A l'exposició de Reus, també hi ha quadres de l'època de l'orientalisme. El de l'odalisca, aquella noia ajaguda nua i amb els pits enlaire, mentre escolta música, és el que va agradar més als meus menuts. Els catalans ens presentem nus al món, ensenyem les cartes, però si mai som un estat d'Europa, haurem de fer guanyar reconeixement internacional al mite reusenc. Ni que sigui per haver-nos fet passar per La vicaria.