A cremallengües
Estafes literàries (4) Allò que el lama s'endugué
El geni de Cyril Hoskin (1910-1981) haurà estat d'aconseguir fer creure que els llibres eren tots autobiogràfics i, això, sense haver posat mai els peus al Tibet.
Joan-Lluís Lluís / [email protected]
onze anys, somiava d'efectuar un viatge astral, però mai no ho vaig aconseguir, malgrat la metodologia apresa en els llibres de Lobsang Rampa. S'ha de dir tot, aquest fracàs en l'intent de fer viatjar el meu esperit fora del meu cos em va fer dubtar una mica de la realitat de les afirmacions d'aquell que es presentava com un lama tibetà exiliat. Tuesday Lobsang Rampa deia haver nascut al si d'una família rica del Tibet, i explicava haver esdevingut un monjo amb prou força espiritual per ser digne de l'obertura definitiva del seu tercer ull (amb trepanació del front). Refugiat a Gran Bretanya després de la invasió del Tibet per l'exèrcit xinès, va escriure un total de dinou llibres, que oscil·laven entre autobiografia i manual d'espiritualitat, els quals li van permetre d'acumular una certa fortuna. El seu primer llibre, precisament El tercer ull (The Third Eye, 1956) continua sent reeditat i venut en moltes llengües tot i que se sap que tot plegat era una impostura. No ho hauria estat si, sense canviar-hi cap coma, aquest llibre hagués estat presentat com una novel·la, però, en aquest cas, potser no hauria tingut l'èxit que va tenir com a fals relat viscut a la primera persona.
Sí, el geni de Cyril Hoskin (1910-1981) haurà estat d'aconseguir fer creure que aquests llibres eren tots autobiogràfics i, això, sense haver posat mai els peus al Tibet. És clar que l'èxit dels seus relats va fer que la premsa s'interessés pel seu autor, fins descobrir que no tenia, de tibetà, ni el nom ni l'aparença... Aleshores Hoskin va tenir un segon cop de geni i, al seu tercer llibre, The Story of Rampa (1960), va engiponar-se una explicació que obria amb esplendor la dècada al·lucinògena dels seixanta: va reconèixer haver nascut com a Cyril Hoskin però va explicar que un dia, després que hagués caigut d'un arbre i que oscil·lés entre vida i mort, va rebre la visita de l'esperit d'un lama. Aquest lama va explicar-li que un tal Lobsang Rampa, molt afeblit per les privacions i les tortures, necessitava d'urgència un cos de recanvi per poder continuar la seva obra al servei de la pau i, doncs, sol·licitava Hoskin perquè li deixés el seu. El qual, doncs, va acceptar... Aquesta explicació va fer bastant de mal a l'autor, que va perdre tots els seguidors que no fossin crèduls de ferro picat. Potser, però, per dubtar de la seva sinceritat i autenticitat només calia fer un cop d'ull als llibres en els quals explicava que una altra humanitat viu sota terra (la qual, de fet, té un espai buit al seu centre), que va descobrir en una cova del Tibet una mena de magnetòfon abandonat pels antics habitants de l'Atlàntida (destruïda per una bomba nuclear), que alguns lames privilegiats mantenen relacions cordials amb extraterrestres o que el mateix Hoskins/Rampa comunicava diàriament per telepatia amb la seva gata (la qual li hauria dictat així el seu sisè llibre, Viure amb el lama)...
En qualsevol cas, aquest festival d'extravagàncies i d'incoherències no sembla haver estroncat la carrera del Tercer ull. I és bastant evident que el posicionament polític de l'autor en contra de l'annexió violenta del Tibet per Xina i –diguem-ho tot– la seva traça a reconstituir un Himàlaia creïble per qui no en sap res, han fet bastant per la difusió de la causa tibetana. Als anys noranta, uns universitaris anglo-saxons especialistes del Tibet van realitzar una enquesta interna i van adonar-se que no només tots havien llegit El tercer ull sinó que, per a alguns, havia estat el llibre a l'origen de la seva passió per la cultura i la història del Tibet. I això, potser, bé val que perdonem a Hoskins algunes de les seves elucubracions.
