Humans, massa humans

Una persona que estimo i que viu a Galícia va estar a punt d'agafar dimecres a la tarda el tren Alvia n. 04155 que, havent sortit de Madrid, no va arribar a Ferrol en descarrilar en un revolt fatídic. Però, desestimant la possibilitat d'anar a un festival a Santiago, va decidir-se per una altra destinació festiva. Així, sense cap mena de consciència, va decidir possiblement el seu destí. Tanmateix, precisament, sovint no decidim el destí, sinó que som víctimes de circumstàncies alienes a les nostres decisions, a la nostra voluntat, a la nostra capacitat d'actuar. És el cas de les víctimes mortals (que són moltes i encara ho poden ser més) d'aquest terrible accident ferroviari: havien decidit (o, fos pel que fos, havien de fer aquest trajecte) realitzar un viatge que, de sobte, va destinar-los a la mort sense que hi poguessin fer res. La vida és així de fràgil i d'incerta. Qualsevol accident en fa prendre consciència. Una d'aquestes dimensions, creant un sentiment d'impotència i de desolació davant de tantes vides truncades, encara més. Però no és qüestió de lamentar-se contra la fatalitat. No és merament un atzar fatal. No és el destí implacable. Aquest horror no era inevitable. Encara que potser no totes siguin determinants, algunes decisions van provocar-lo.

Hi ha, evidentment, els 190 quilòmetres de velocitat per hora en un tram en què el tren no podia circular a més de 80 quilòmetres Hi ha, per tant, la possible responsabilitat del maquinista, que, just després de l'accident, cridava: “Tots som humans.” I té raó. Humans que, amb decisions equivocades, poden provocar la mort de molts humans. També són humans els que van decidir mantenir un revolt perillós per no procedir a les expropiacions. Els que van decidir conservar trams de via antiga en una línia en què hi circulen trens d'alta velocitat. Els que no van decidir instal·lar el sistema que permet reduir la velocitat del tren fins a la màxima permesa en cada tram. Els que van decidir multar els maquinistes si el tren arriba tard a la destinació. Moltes vegades no passa res. Fins que passa.