El meu bosc

El meu bosc és tres pins bords, una gatosa i una Cephalantera ensifolia, orquídia menuda i tímida feta una taca de blanc gairebé angèlic.

Feia més d'un any i mig que passava les hores més belles de la meva vida, malalt al llit. Vaig començar a llevar-me fins que un dia, sense ni adonar-me'n, vaig obrir la reixa del pati amb la mare que m'acompanyava. El carrer era ample i al final hi havia un pedrís amb una reixa que tancava el barranquet. Vaig arribar-hi, vaig mirar per la reixa. Com penjats a l'aire hi havia uns quants ceps de la vinya del Sord, un reguerot feia créixer les canyes del sot de les Canyes, que s'allargava amunt i avall. Avançant-se als altres arbres del bosc tres pins bords i una gatosa. Hi vivia un moment del Gènesi, donava nom a les coses, tot era com un món nou acabat de fer. Un món nou que reposava a les hores beneïdes d'aquells anys de llit. No hi havia cap orquídia.

He conegut gairebé boix per boix les humides belleses del pi roig que acomboia boixos amb bolets. Bufa, els bolets. Me n'he fet tants tips de caçar-ne que n'hauria perdut les ganes si no fos que m'esperava la platada del rovelló a la llauna.

He acampat a l'ombra de sa majestat el pi negre, que a la baga de Sant Amanç té ritmes de catedral i al pla de Bruguera entre dos cingles fa el boig.

He viscut a ple bosc. El camí de ronda de Queralt és únic, i més quan hi havia neu marcada amb les potes dels ocells que semblaven escriptura xinesa, els peus afuats de la guilla i ratlla punt del conill. La blancor es feia silenci. Tot semblava en el buit de l'eternitat però a cada pas el terra s'allargava un cop i un altre. En un racó vaig trobar-hi el cau del toixó i més enllà la canal de les Guilles per on pujaven els d'Avià i els de la Valldan. El bosc és una cantúria, però hi havia un moment en el qual el gaig era el crit d'alerta, sobrevolava l'àliga que niava al roc d'Auró.

He passat uns dies vagarosos amb el braç trencat, em tornaven les hores quietes, he tornat a viure en el meu bosc. Tres pins bords, una gatosa. L'orquídia la hi poso jo.