Pep Colomer

“Els venc aquest quadre perquè he seguit la seva trajectòria en el teatre. I com que el motiu del treball és una obra de Txèkhov i l'entorn vol assemblar-se al Teatre Municipal de Girona, em sembla adequat per a vostès. Però, perdonin, jo no he cobrat mai pels meus quadres, així que, si no els sap greu, l'import convingut els agrairé que el vulguin entregar a les Germanetes dels Pobres.”

Era l'any 1991 i Pep Colomer havia inaugurat una de les poques exposicions que va fer a la seva vida. Generalment, va optar per no ensenyar la majoria de les obres que feia. Es considerava a ell mateix com un pintor “local” i amb poca audiència, més enllà d'un reduït cercle d'amics i admiradors. No va viure mai de la seva producció, i quan es va desprendre d'un quadre va entregar el seu import a obres benèfiques. Davant de l'estrèpit de la modernitat i la buidor del segle que li va tocar viure, va optar per oferir petits espais de reflexió callada, sobre la ciutat, els paisatges, els objectes i les persones estimades.

Si el mencionem ara –va morir l'any 1994–, és perquè s'ha esdevingut una novetat important. La Fundació Colomer-Sanz acaba d'editar dos volums amb l'obra complerta de l'autor, amb el segell d'Úrsula Llibres, de Lladó, i no centrats només en la pintura, sinó en diferents mostres d'art –decoració, publicitat gràfica, disseny...– que ell va conrear. Són dos volums enormes de gairebé set-centes pàgines cadascun i en què Jordi Falgàs i Jordi Puig descriuen amb precisió i elegància la trajectòria d'un personatge singular de la Girona que va des de l'esclat de la República fins a la consolidació de la democràcia, passant pels obscurs anys del franquisme, amb un treball de minuciosa recerca.

El contingut d'aquests llibres és una aportació imprescindible per ajudar a comprendre la història de la ciutat en tot el període que va des del 1930 fins al 1991. Una seixantena d'anys convulsos, en què Girona va canviar de rumb, amb no poques dificultats.

Tenim molt presents encara les figures de Pep Colomer i la seva esposa Carme Sanz, que formaven una parella que no podia passar desapercebuda, malgrat la timidesa i el seu nul afany d'exhibicionisme. Eren alts, prims, amb faccions delicades i amb una tendresa que traspuava il·lusió. Era un goig veure'ls passejar pels carrers! Amb aquests volums se'ls fa justícia!

Ens anticipem: el mes de setembre presentaran els llibres i faran una exposició antològica al Museu d'Art. El treball que han fet tant la Fundació com els autors i un gran nombre de col·laboradors que han aportat documents, ha enriquit Girona, que disposa d'una nova referència gràfica i detallada d'un ciutadà que mai va voler destacar, però que va treballar incansablement i que ens ha llegat un testimoni clau.