La Bruguera

La Bruguera era el nom popular amb què els treballadors de l'Editorial Bruguera coneixien l'empresa. Una fàbrica de somnis molt diferent de la de Hollywood, però que en certa manera va representar a l'Estat espanyol, sobretot des de la postguerra i fins l'arribada de la democràcia, una escletxa (gràcies als tebeos d'humor per a nens, que llegien també els adults, i les novel·les de l'oest, policíaques i d'amor) per on va entrar un corrent d'aire fresc que netejava l'ambient saturat de males vivències.

L'empresa, capdavantera en la creació d'una autèntica indústria cultural, i que a més de dedicar-se a la cultura popular també va editar l'emergència de la narrativa sud-americana, era hereva d'El Gato Negro. Per raons polítiques, en la guerra civil espanyola va canviar de nom, coincidint amb el traspàs de responsabilitats del fundador de l'editorial, Joan Bruguera, als seus fills Francesc i Pantaleó. Acabada la guerra i després de moltes dificultats per consolidar les publicacions infantils periòdiques, Francesc i Pantaleó van crear un imperi a còpia de molt treball dels seus empleats, molts d'ells represaliats per haver estat fidels a la legalitat republicana. Bruguera va ser una empresa exigent, però també capdavantera en serveis socials per als empleats. Editava Nosotros, un butlletí fet pels treballadors on s'admetien crítiques a l'empresa i s'oferien classes de català. Aquest tarannà ha fet que al barri del Coll de Barcelona, on es trobava la seu, els veïns, molts d'ells antics treballadors, encarà es recordin de la Bruguera amb afecte. Ara, el districte de Gràcia vol recuperar la memòria de Bruguera i prepara dues exposicions: una sobre el còmic d'humor a la biblioteca Jaume Fuster, i un altra sobre l'impacte de Bruguera al barri. Aquesta darrera tindrà lloc en una de les seus de l'empresa, ara convertida en centre cívic.