Vacances

Avui és 1 d'agost. Cert és que el final de juliol ha estat de traca i mocador. Ens ha deixat un minidèficit que fa riure per no plorar; la compareixença del president Mas per mirar d'explicar què va passar amb el finançament del seu partit; una notícia ben trista per als qui treballem a la CCMA: més de dos-cents companyes i companys amb experiència i solvència hauran d'acollir-se a l'ERO com a mal menor a mode de prejubilació; i una de calenta: Mònica Terribas presentarà a partir del setembre el Matí de Catalunya Ràdio. Una gran notícia per als qui creiem que la nostra és la ràdio nacional, la més gran i solvent, i que l'estendard en moments com l'actual ha de ser el millor. Ahir va ser capicua, el 31-7-13. I diuen que això és bo…

Avui comença l'agost, i estarem molt pendents de com Rajoy prova d'explicar l'escàndol Bàrcenas. Però com que això serà matèria primera de tot el que llegim i escoltem les pròximes hores, jo avui volia recordar una d'aquelles efemèrides que passaran desapercebudes, i que ha estat un èxit de la societat civil per a la nostra generació. Avui fa tres anys que es va signar el tractat de prohibició de les bombes de dispersió. Des que va entrar en vigor la convenció cap país membre del tractat ha fet servir aquesta mena de munició. S'ha assolit un progrés crucial per a la prohibició d'aquesta arma atroç que mata i mutila persones de forma indiscriminada. Vint bancs espanyols, dos de catalans, Catalunya Caixa i el Banc de Sabadell, van finançar les bombes de dispersió que fabricava al 2007 l'empresa espanyola Instalaza i que van servir als soldats de Gadafi per bombardejar Misrata, segons va denunciar en el seu dia SETEM. Bombes que encara estan amagades i distribuïdes per Bòsnia, Cambodja, la República Democràtica del Congo o Corea del Sud. Síria ens recorda el que encara ens queda per fer: 156 atacs amb bombes de dispersió en almenys 119 localitats entre l'octubre de 2012 i el març de 2013, amb un ús continuat que ha provocat l'increment del nombre de víctimes a la zona. L'agost ens recorda que hi ha realitats que no permeten vacances.