La línia entre els vius i els morts

He fet un viatge d'anada i tornada que, malgrat la distància quilomètrica, ha transcorregut amb la rapidesa de l'alta velocitat, de manera que he avançat en la lectura de Guerra i pau, però no tant com suposava. En tot cas, amb la segona de les quinze parts de què consta la novel·la a banda de l'epíleg, m'he endinsat en la guerra, és a dir en les primeres campanyes en territori austríac de l'exèrcit rus en contra de les tropes napoleòniques. La guerra és una tragèdia. Mai no he estat gaire sensible a l'èpica perquè sento que la veritat cruel de la guerra és al camp després de la batalla. En tot cas, en el viatge d'anada cap a un destí on s'ha fet molt present la possibilitat d'una mort, vaig ensopegar amb la descripció d'un paisatge abans de la batalla que augura la mortaldat que s'hi esdevindrà. Al cim d'una muntanya, els oficials i els soldats d'un esquadró rus procuren parlar de coses indiferents, però, mirant de biaix, no cessen de pensar en el que es prepara al peu de la muntanya i miren les taques que apareixen a l'horitzó i que corresponen a la seva visió de les tropes enemigues. Entre l'esquadró i l'enemic, no hi ha ningú: “Un espai buit de 300 sagenes els separava. L'enemic havia deixat de tirar i la línia terrible, inabordable i inassolible que divideix dos camps enemics es feia encara més sensible.”

Tot seguit, hi ha aquesta reflexió tolstoiana: “Una passa més enllà d'aquesta línia que recorda la que separa els vius dels morts, i trobaràs tot l'inconegut dels patiments i la mort. I què hi ha darrere d'aquest camp, d'aquests arbres, d'aquestes teulades il·luminades pel sol? Ningú no ho sap i un hom sol traspassar-la. Un hom sap que tard o d'hora caldrà travessar-la i saber què hi ha a l'altra banda; igual que fatalment caldrà saber què hi ha a l'altra banda de la mort.” Sentint que la guerra no fa res més que remarcar la fragilitat de la línia que separa la vida de la mort, vaig parar una estona de llegir per pensar-hi mentre contemplava el paisatge que passava veloç com una línia inabordable i inassolible.