Explicar la veritat és difícil

Durant la tornada en tren del meu viatge breu i recent vaig llegir què s'explica de la batalla de Schoengraben a Guerra i pau. Em va interessar la idea de Tolstoi que, expressada a través del príncep Andrei, considera que el general rus Bragation no controla res, però simula que tot passa segons ha previst i decidit. De fet, la idea de fons és que les batalles no les guanyen els generals, sinó la moral dels soldats: si en principi vencen els francesos és perquè els impulsa el nacionalisme emergit de l'esperit de la Revolució, que anirà decaient mentre els russos es creen una nova moral, una nova identitat. En tot cas, el que m'ha colpit més de la batalla de Schoengraben és el moment en què Nikolai Rostov sent la seva vida en perill amb incredulitat: “Mirava els francesos que s'acostaven, i a ell, que tot just feia un segon s'havia llançat contra d'ells per esclafar-los, la proximitat d'aquells francesos li semblà tan terrible que no podia acabar de creure el que veia. ‘Qui són? Per què corren? És per mi? Corren per mi? I per què? Per matar-me? A mi, que tothom m'estima tant!' Recordà l'amor que li professava la seva mare, la seva família, els seus amics i la intenció de matar-lo dels enemics li semblava mentida.” Corrent amb “la por amb què la llebre fuig dels gossos”, Rostov, ferit, escapa entaforant-se al bosc.

Unes pàgines després, el jove hússar comença a explicar al seu amic Boris l'acció de Schoengraben amb la intenció de contar-ho tot, tal com havia passat, però no pot evitar fantasiejar: així, doncs, relata “igual que els comediants expliquen generalment una batalla, és a dir, tal com voldrien que hagués estat, tal com l'han sentida contar a altres narradors, de la més folla manera segons el punt de vista narratiu, però no gens conforme amb la realitat”. Rostov sent que no el creurien si ho expliqués com va passar: el relat èpic ha construït la realitat. I així desconstrueix l'èpica Tolstoi, que conclou: “Contar la veritat és molt difícil i els joves rarament saben fer-ho.” I els que no són joves sovint no volen fer-ho.