Cal que regenerem Catalunya

L'actual procés, encetat l'Onze de Setembre del 2012, va ben encaminat malgrat quatre partits polítics, els unionistes, el PSC i UDC, aquests dos, anteriorment catalanistes, però que ara, sota la batuta dels qui els lideren, més que sumar-se a la voluntat majoritària dels catalans i de les associacions socials que són, en definitiva, qui estan marcant el full de ruta, el que estan fent és, en molts moments, obstaculitzar l'esmentat procés. El govern de CiU (tot i estar esquitxat per finançament irregular) el que no pot fer, tenint en compte la urgència que requereix resoldre definitivament els problemes financers que patim, és donar allargues a la data de la consulta.

Per tant, el que cal que faci, malgrat l'ofec econòmic que ens està imposant el govern oligàrquic i recentralitzador de Rajoy, és accelerar el procés de consulta i de transició nacional, tot intentant mantenir els pilars de l'estat del benestar (educació, sanitat i protecció social) així com aquelles estructures imprescindibles per garantir la cohesió social (la corporació catalana de mitjans audiovisuals: TV3 i Catalunya Ràdio), les quals, per cap concepte, han de caure (ni que sigui parcialment) en mans del comte de Godó o dels qui són manifestament contraris al procés d'independència del nostre poble. El govern també ha de resoldre, al més aviat possible, la hisenda pròpia, la llei de consultes i la llei electoral, malauradament ajornada massa vegades.

Enllestides aquestes urgències i mentrestant no es faci la consulta o qualsevol alternativa que democràticament expliciti la voluntat majoritària dels catalans i catalanes (si definitivament Madrid impedeix la desitjada consulta), és convocar eleccions plebiscitàries o fer una declaració unilateral d'independència del Parlament. Acte seguit, però, caldrà posar fil a l'agulla per regenerar els hàbits i costums malmesos durant els darrers tres-cents anys i eliminar els vicis i males pràctiques adquirides, no només, però, per la vinculació amb la corrupció sistèmica dels diferents òrgans i institucions de l'altiplà castellà.

La Catalunya sobirana no pot ser una còpia mimètica dels mals hàbits que s'apliquen i, potser, seguiran aplicant-se a ponent. Caldrà posar el punt de mira en els països nòrdics i desterrar la imatge corrupta que persegueix polítics, banquers i sectors de la judicatura. No tots, òbviament, se'ls pot catalogar de la mateixa manera, però els nivells de corrupció detectats en aquests àmbits són prou alarmants per, d'antuvi, prendre les mesures pertinents per evitar que es puguin instal·lar de nou a casa nostra. La màxima transparència ha de ser el leitmotiv que, com en les òperes wagnerianes, els ciutadans hem de poder captar en cadascuna de les diferents escenes i actes del nostre drama (conviure quotidià). El poder polític ha de ser diàfanament desvinculat del poder judicial i qualsevol càrrec públic s'ha d'exercir com un servei a la societat i no com un mitjà per enriquir-se. Els privilegis i prebendes que avui segueixen vigents entre els alts càrrecs de la política i del món de la banca, entre d'altres, s'hauran d'eradicar dràsticament. Caldrà que tots els ciutadans siguem iguals davant la justícia, que haurà de ser justa, àgil i equitativa amb les normes de convivència que haurem d'imposar-nos. La Constitució que haurem d'adoptar no podrà ser un fre al progrés i a l'adopció de noves lleis i normes que la quotidianitat exigirà. Haurà de ser un text breu, d'inspiració oberta, concís, entenedor i especialment redactat per evitar interpretacions partidistes.

Aquests elements, i molts d'altres que no esmento per no fer-me farragós, caldrà que siguin tinguts en compte en el procés de transició nacional vers la plena sobirania, però molt especialment a partir que els catalans i catalanes hàgim obtingut la desitjada llibertat i ens hàgim constituït davant del món com a República de Catalunya i com a nou estat independent d'Europa.