Quin és el pla B?
la ciutadania de Catalunya que no està d'acord amb l'actual encaix
El govern català pretén, amb el suport d'una àmplia majoria parlamentària, que els ciutadans de Catalunya puguin ser consultats sobre si desitgen que Catalunya esdevingui un nou estat independent.
Les forces polítiques parlamentàries estan dividides pel que fa a la manera de fer el referèndum o la consulta. A grans trets es pot afirmar que Esquerra, una part de Convergència, una part d'ICV-EUiA i la CUP entenen que la consulta s'ha de fer en tot cas, amb independència del parer de l'Estat. Una altra part de les forces polítiques entenen que la consulta ha de ser pactada amb l'Estat, en el marc de la legalitat, i per això cal negociar-hi. Així ho defensen una part de Convergència, Unió, una part del PSC, i una part d'ICV-EUiA. Finalment una altra part de les forces polítiques entenen que la consulta no s'ha de fer perquè és contrària a la Constitució: una part del PSC, el PP i Ciutadans.
El Parlament de l'Estat podria modificar la legislació perquè a Catalunya es pogués plantejar una pregunta com la següent: “Vol modificar la Constitució Espanyola perquè Catalunya esdevingui un estat independent?” És radicalment democràtic que el poble de Catalunya pugui ser consultat sobre si vol la independència o no. El problema és que les forces polítiques majoritàries de l'Estat espanyol, el PP i el PSOE, no volen que el referèndum o la consulta es faci, i els catalans som una minoria de població dins de l'Estat, per la qual cosa no podem fer modificar la legislació que ho permetria. A Catalunya determinats sectors pensen que el govern espanyol acceptarà resignadament que es pugui fer la consulta. Però si no és així, la qüestió que cal plantejar-se és quin és el pla B, és a dir, què proposaran les forces polítiques que volen fer la consulta si l'Estat la prohibeix. Uns voluntaris organitzaran una consulta sense disposar del cens electoral? Es farà una manifestació gegantina? I després, què més es farà? Es convocaran unes eleccions plebiscitàries en què algunes forces polítiques explicitin en el seu programa electoral que volen fer una declaració unilateral d'independència, per saber exactament quantes persones hi donen suport? Si, en la hipòtesi que aquestes posicions obtinguessin una majoria clara i el Parlament declarés unilateralment la independència, s'ha previst què es farà si l'Estat suspèn l'autonomia en virtut de l'article 155 de la Constitució? Es considera probable que els estats europeus, que veuen el procés com un problema, reconeguin Catalunya com un nou estat, enfrontant-se amb Espanya, que té un ambaixador a cadascun dels estats? Es té present en aquesta anàlisi la nul·la reacció dels estats de la Unió Europea davant de les mesures adoptades per l'estat d'Hongria que limiten seriosament la democràcia en aquell país? Per què haurien d'actuar els estats de la Unió Europea en relació a Catalunya?
D'altra banda, cal remarcar que l'Estat espanyol té un problema greu no resolt que és l'encaix de Catalunya en l'Estat, perquè hi ha una part significativa de la ciutadania de Catalunya que no està d'acord amb l'actual encaix. D'acord amb les enquestes d'opinió, mai no hi havia hagut tant sentiment independentista com ara, perquè determinades polítiques que l'Estat central porta a terme fan que part de la ciutadania de Catalunya es refermi a favor de la independència.
Ara bé, del que es tracta és de solucionar el problema per una via possible. Per assolir un objectiu cal avaluar les forces i mitjans de què disposem, i les forces i mitjans de què disposen els adversaris, que no volen permetre que s'assoleixi l'objectiu. Que no sigui que abordar el problema amb uns mitjans inadequats porti el poble català, novament, a la frustració, com ha estat portat amb el procés que es va desenvolupar per l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006. Per tot això cal que s'expliqui a la ciutadania quin és el pla B.
